Estat Desgràcia: Teatre transgressor, grotesc i alliberador

Estat Desgràcia
23/05/2022

Estat deSgràcia és un muntatge de La Peleona, escrit i dirigit per Carla Torres, que tanca la trilogia sobre l’abús de poder, formada per “Estat Decepció” presentada a la Sala Flyhard al 2018 i que tractava sobre l’abús de la justícia i “Estat de Xoc” de l’abús policial estrenada a Temporada Alta al 2017. Com diu la directora, aquests muntatges podrien ser infinits perquè l’abús de poder no només està arrelat a les estructures de les altes esferes sinó que el trobem a totes les capes de la societat. Segons Torres, en podrien fer una infinitologia.

La Companyia La Peleona continua fidel al seu teatre de denúncia descarat, atrevit i irreverent. La transgressió és necessària per avançar. Sense transgressió tot és rigidesa i tot el que és rígid es trenca violentament. La creativitat és transgressió i obres com aquesta són necessàries per ridiculitzar la rigidesa i els mites que han imperat fins ara. Un teatre que és capaç de fer això és un signe de salut mental social.

La presentació és molt original, les actrius ens esperen al pati de butaques i ens expliquen les vulneracions de les formes clàssiques de esta representació teatral.

L’obra posa en qüestió les creences més arrelades i ho capgiren tot. Déu és una dona (Ruth Talavera) i discuteix amb el diable (Carla Torres) sobre el fill dels dos, Crist, que assisteix trist a la destrucció de la humanitat que ell va voler salvar. El fill també és una dona, Eu Manzanares que després de la destrucció es troba buit com buida se sent la humanitat sencera perquè ha perdut els referents i l’espiritualitat. El contrapunt és el nihilisme representat per una cowgirl  amb plomalls i lluentons que posa en qüestió tot els que els altres tres deliberen o examinen per trobar finalment les  solucions més esperpèntiques. La cowgirl és Patricia Mendoza que puja i baixa de la muntanya com si portés les taules sagrades, balla i els ridiculitza. Podria ser Nietzsche, que proposava una actitud d’acceptació de la vida i la negació del més enllà ja que ell creia que aquest pensament era la causa de la feblesa humana. Nietzsche es va inspirar en Zaratustra sobre els temes de la mort de déu y la voluntat de poder. És magnífica la interpretació de les quatre actrius.

Al començament de l’obra és molt desconcertant però vas lligant caps a mida que vas sentint uns textos en forma de poesia tipus rap i que et  voldries emportar a casa per analitzar i revisar. Un gran treball de creació, original  i catàrtic. No us el perdeu

 

← Tornar a Estat Desgràcia