Tot el que necessites per anar al teatre

Entre lo que ya no está y lo que todavía no está: Teatre – Performance, amb gelat de llet merengada

Entre lo que ya no está y lo que todavía no está
31/07/2016

Ahir vàrem poder gaudir d’un espectacle difícil de poder ser explicat per escrit, perquè és totalment eclèctic, diferent de tot el que hem pogut veure fins ara; potser està situat entre el Teatre, la performance i la participació voluntària del públic.
El protagonista és en Juan Domínguez, un val·lisoletà que ara viu a Berlín, on fa pocs dies acaba de presentar aquesta proposta que protagonitza i dirigeix, amb la col·laboració de la seva parella.

Juan, davant nostre assegut a una cadira i molt a prop d’ell un ordinador portàtil que utilitza una mica com si es tractés d’un faristol, per poder seguir un guió del que vol desenvolupar…. el sentim molt proper i ens adonem que li agradaria que els espectadors no fóssim pas passius; ens fa apropar a les primeres fileres i inclús vol que alguns ens asseiem al terra que està ple de coixins… i comença a parlar, presentant-se als que encara no el coneixem, tot fent un anàlisi exhaustiu del seu nom i cognom, de la musicalitat que tenen en pronunciar-los i del seu significat segons en el to que es diu i en quin idioma parlem, castellà, català, basc, alemany.

Continua amb els noms de la seva família més propera… i ens explica anècdotes de la seva vida, el que l’apassiona i el que pretén fer en el futur…. al principi ens dóna la sensació que més aviat, es tracta d’una conferència, mes que de teatre de text, però ens adonarem de seguida que té una dramatúrgia potent darrere d’aquesta falsa aparença; tot està mesurat i a vegades llegeix per seguir el guió sense voler perdre’s, no volent dir ni més ni menys que el que pretén i portar-nos on ell vol. No tenim escapatòria.

Però a partir d’un moment tot fa un tomb i de sobte ens diu que ens convida a un gelat i la seva parella entra empenyent un carret de gelats…. i acabem menjant tranquil·lament un cornet de gelat … o de llet merengada o d’avellana, podem escollir. Ens fa adonar que a poc a poc mentre ens mengem el gelat, sense adonar-nos-en entrem en una mena de catarsi de “plaer col·lectiu” i de meditació…. un moment on el silenci és el protagonista…. on el món exterior per uns moments l’hem pogut oblidar.

Si voleu veure la valoració sencera, només cal que cliqueu AQUÍ

← Tornar a Entre lo que ya no está y lo que todavía no está