La Flora és una prostituta que a penes ha agafat mai un bolígraf, que li costa llegir i que no sap quants anys compleix el seu pròxim aniversari. És infantil, capritxosa i fràgil.
Fins aquí pot semblar la descripció d’un personatge qualsevol. Però, la Flora representa una nena desapareguda, que ha estat abusada i utilitzada pel tràfic de persones. Ni tan sols recorda les seves memòries de la seva infantesa, però per això està el Pedro, que va créixer amb ella, i li recorda tot allò que li interessa que sàpiga.
La trama se centra en el vincle entre aquests dos personatges que es troben amb una situació inesperada quan la Flora es deixa fotografiar nua en el prostíbul per un fotògraf. En El Fondo és una obra que sobretot fa visible i humanitza la violència masclista. Fabricio Mercado interpreta de manera brillant a Pedro, un maltractador de manual. Al llarg de tota l’obra es pot veure que després de cada acte violent el succeeix un d’amor i comprensió cap a la Flora, protagonitzada per la mateixa directora de l’obra, Pilar Ruiz.
El text i ambdues interpretacions treballen molt bé la part sensible dels dos caràcters, i es compren les seves maldats i bondats fins a tal punt que costa no sentir compassió pel maltractador.
Sense fer una apologia explícita al feminisme, En El Fondo és una obra que parla per si sola i precisament per això s’emmarca en el cicle de gènere de la Badabadoc ‘Jo, tu, elles’.
Cal destacar l’origen argentí d’aquesta producció arran l’actualitat que viu el país sobre el debat parlamentari de la legalització de l’avortament. En els anys recents, milers de dones han pres els carrers per despertar consciència sobre la violència domèstica i impulsar lleis més fortes per a la protecció de les dones. Anar a veure En El Fondo és una bona manera de recolzar la lluita de les dones en Argentina i a tot el món.