Tot el que necessites per anar al teatre

Els tres aniversaris: L’acidesa del patetisme

Els tres aniversaris
11/05/2017

L’equilibri entre el drama i la comèdia, tot i ser desitjat per molts dramaturgs i directors contemporanis, no sempre resulta fàcil de trobar. Afortunadament, de tant en tant, apareixen peces que despunten per la seva mala llet, acidesa i el seu tràgic sentit de l’humor que ens diverteixen tant com ens pertorben de la manera més lúdica. Els tres aniversaris és un d’aquests muntatges que aconsegueixen fer riure des del magnífic patetisme dels seus personatges i les seves misèries sense renunciar a la part més fosca de les seves històries. El text de l’alemanya Rebekka Kricheldorf ofereix una visió renovadora de Les tres germanes de Txèkhov on l’alcohol té un paper protagonista com també la frustració, l’avorriment i una certa buidor existencial. La proposta és llarga i pot resultar difícil, al principi; però, segons avança, és inevitable acabar connectant amb el seu cinisme a l’estil del teatre d’Edward Albee. La direcció de Jordi Prat i Coll és encertada en el ritme i la intensitat tot i que, a vegades, el to se’ls escapa una mica de les mans. També acompanya a l’esperit corrosiu del muntatge una estètica decididament hortera on els actors i les actrius semblen trobar-hi l’empenta per dotar de dinamisme tot el conjunt. Actual, fresca, interessant i atrevida, poques vegades l’alta comèdia i la idea del suïcidi han format un matrimoni tan ben compensat.

← Tornar a Els tres aniversaris