Sortireu amb un somriure d’orella a orella

Només acabar l’obra sento: «Ostia, ho fan molt bé!». Després, a la petita sortida del Maldà on tot se sent, els comentaris són de sorpresa i entusiasme. Reafirmen els aplaudiments llargs i sincers al final de l’obra. El públic hem sortit entusiasmats davant una proposta petita, senzilla però molt cuidada, treballada i amb una entrega immensa de tots i cadascun dels actors i actrius. Difícil destacar-ne només un. El duet còmic que interpreten Bernat Cot i Ricard Farré és com un tobogan que ens endinsa a la història ràpidament i a més a més ens dóna grans moments, el patetisme de Malvolio que aconsegueix Arnau Puig és insuperable, la vis còmica de Laura Aubert és més que coneguda i l’explota gratament amb el seu Bufó, però a més a més ens enamora amb una veu plena de caràcter que omple la sala, Queralt Casasayas interpreta una Viola/Cesari fantàstica, en la justa mesura per entendre la disfressa, però sense ni un bri de sobreactuació i grans matisos.

L’escenografia pràcticament nua i la direcció d’Adrià Aubert els han donat tot el protagonisme en un espectacle que, després d’un inici una mica més lent per presentar-nos la situació i els personatges, és absolutament trepidant. Dues hores d’un Shakespeare fresc, proper, dinàmic i amb molt de moviment, que no pateix gens ni mica les petites dimensions del Maldà i que, això sí, les aprofita per moure’s entre el públic i fer-lo còmplice en diferents moments. I de ben segur que ho aconsegueix, les dues hores es fan curtes i quan veus que arriba el desenllaç només desitges que encara no s’acabi. Per sort, et regalen una deliciosa cançó final…