Esperant la fi del món

Els nens desagraïts

Els nens desagraïts
19/11/2017

Després de La terra oblidada i de La pols, Llàtzer Garcia tanca la seva trilogia de la família tot explorant un tema fascinant com és el de les sectes religioses. En aquest sentit, ho fa inspirant-se en una situació real que es va produïr als anys vuitanta en un poble de Girona, traslladant a escena una història que aprofundeix en uns personatges atrapats per unes creences, ja sigui lluitant contra elles o submergint-se en aquestes sense qüestionar-les, tot fent trontollar el vincles familiars.

Malgrat un inici i un final lents, l’obra té un ritme intern àgil, el qual està sostingut per una història que aconsegueix atrapar-te i per uns diàlegs realistes que doten de credibilitat i profunditat als personatges. A més, de forma encertada, es recrea una atmosfera mística i alhora angoixant en la que sembla que presenciem i vivim aquelles escenes, tot recolzant-se en unes excel·lents actuacions, entre les quals ens trobem a una Teresa Vallicrosa que borda el seu paper de “Mare”.

← Tornar a Els nens desagraïts

Enllaç copiat!