L’esplèndid equip de La Perla 29 ha anat polint, al llarg del temps i dels seus muntatges, una particular estètica basada en el bon gust tan influent que després altres companyies han volgut imitar sense mai acabar d’aconseguir els mateixos resultats. Dirigida per Oriol Broggi, com sol ser habitual, Els cors purs és una nova demostració d’aquest fascinant poder visual de les seves produccions, on la poesia del moviment, l’espai sonor i la música formen un embolcall perfecte per la feina dels actors. L’obra està basada en la novel·la Mary de Cork de Joseph Kessel, un drama situat a la Irlanda de principis del segle XX. L’analogia amb Espanya, per la presència de la religió catòlica i el fet d’haver patit també una guerra civil, fa que la història sigui emocionalment propera i, fins i tot, les seves reflexions sembla que es dirigeixin directament a nosaltres. No obstant això, el text és, tot i l’adaptació teatral, massa literari i, en molts moments, resulta feixuc i difícil de seguir si no es para una gran atenció a les paraules. D’altra banda, això està compensat pels recursos escènics, la seva màgia, la seva inventiva, l’elegància i la delicadesa de la seva posada en escena. Poques vegades es veu (sense, en realitat, massa mitjans) imatges de tanta bellesa en un teatre. El seu esperit és tan elevat que, fins i tot, els personatges (literalment) floten per l’espai: uns correctes Miranda Gas, Borja Espinosa i Jacob Torres que ens ajuden a entrar en aquesta especial atmosfera. Potser hi ha un excés de respecte pel to creat i, per voler mantenir-lo, es cau en una certa monotonia. Però aquests defectes, en definitiva, no tenen gaire importància al costat de la seva imponent fragilitat i la seva finor encisadora.
Enllaç copiat!