Quan etiquetem un espectacle com a feminista o destaquem el seu caràcter femení o, simplement, que està íntegrament creat o interpretat per dones (normalment, per motius comercials) estem posant de manifest una irregularitat: el protagonisme de la veu femenina és encara l’excepció. Arran d’aquesta reflexió, ens podem posicionar en contra d’aquesta dinàmica perquè, en certa manera, perpetra una situació d’excepcionalitat que ja no hauria d’existir. Però el fet és que, més enllà dels anhels de normalitat que lícitament tots tenim, la realitat és la que és i encara vivim en una societat masclista i desigual, ens agradi o no. Per aquest motiu, és molt important que un espectacle com Elles #cosasdechicas existeixi i, a més, es reivindiqui com a tal des del seu mateix títol.
Veient el xou, especialment si ets un home, resulta fàcil descobrir que no estem gens acostumats al fet que les dones facin humor de les seves “coses” i, potser, ni ens havíem adonat fins ara. Cada quant de temps s’ha de rentar un sostenidor? Com viuen el sexe les dones? Tenim tan assumit que el punt de vista de l’home és el neutral que ens oblidem que existeixen altres realitats. D’aquesta manera, les tres fantàstiques actrius, de forma tan combativa com divertida, presenten un seguit de gags a partir dels estereotips dels rols de gènere per criticar-los, desmuntar-los o riure’s d’ells amb la complicitat del públic.
L’obra és un complet retrat de tots els prejudicis que les dones han d’aguantar encara avui en dia però rient-se també d’elles mateixes i de situacions quotidianes com la memorable escena dels lavabos. Amb influències de Tricicle o Monty Python, la proposta té un genuí toc descuidat, mal acabat, probablement no intencionat, que li dóna un aire underground amb molt d’encant. Segurament, caldria retallar alguns sketches, reduir la durada i prescindir d’alguns vídeos però, en qualsevol cas, estem davant de tres còmiques magnífiques que fan el que els hi dóna la gana damunt de l’escenari, aconseguint moments memorables com el de les princeses Disney o la prova de vibradors. Davant d’això i el seu saludable esperit de denúncia, poca cosa més es pot dir. Val més callar i aplaudir. No voldria fer mansplaining.