La moda actual de les teràpies exòtiques

És un monòleg en castellà sobre la manera de resoldre els petits conflictes que van apareixent al llarg de la vida. La dificultat per resoldre’ls porta a molta gent a buscar solucions en els llibres d’autoajuda, les mil i una maneres de posar el cos a disposició de la ment (ioga, Taichí…) o formes varies de meditació com el Mindfulness o els retirs de silenci.

M’ha semblat una crítica irònica de la moda actual que ja va començar fa més de vint anys amb la introducció a l’occident de diverses filosofies i teràpies orientals. És una exposició superficial d’un problema i la manera de resoldre’l.

La idea és original, agosarada i valenta. Desconec si s’havia utilitzat alguna altra vegada com a guió d’una obra. La comicitat i el ridícul és una forma d’expressar una idea amb molta força tot i que podria haver estat més esperpèntica per reforçar el contrast entre la dificultat i l’extravagant manera de resoldre problemes personals d’autoestima o de relacions personals.

Nàcara Huélamo Orellana és l’actriu, la co-directora amb Pili Jiménez i la dramaturga. Ella interpreta amb molt d’encert les dificultats de relació i comunicació amb la gent que estima així com la por escènica que no pot superar.

Utilitza tot tipus de recursos escènics: el mim, el cant, el ball, l’aproximació i participació del públic, els audiovisuals, documentals, la música. El públic riu en algunes escenes i s’hi sent identificat tot i que algunes són excessivament llargues. En tot cas, ha estat molt curiosa l’experiència i la recomano per la idea, el guió i la magnífica interpretació de Nàcara Huélamo.