Després de sis anys des del seu debut el 2010 i set propostes teatrals, és tot un goig veure a la Companyia La Calòrica créixer artísticament abordant temes cada vegada més ambiciosos i complexos. A El Profeta el grup ha optat, per primera vegada, per un to més seriós demostrant una certa maduresa que, si bé ja existia d’alguna manera en les intencions dels seus anteriors espectacles, mai s’havia manifestat de forma tan serena. L’obra combina tres trames on entren en conflicte la fe i la ciència per obrir una reflexió sobre aquesta lluita ideològica al llarg del temps. Dirigit (com sempre) per un eficaç i imaginatiu Israel Solà, el muntatge barreja drama i misteri afegint unes interessants pinzellades de ciència-ficció, terror i humor negre. Així, l’equip aconsegueix sortir victoriós d’un repte difícil on, a més, han hagut de prescindir del seu habitual dramaturg, Joan Yago, i d’alguns dels seus intèrprets més característics per incompatibilitat amb altres compromisos professionals. No obstant això, la seva identitat roman intacta i en plena forma. El joc de miralls que planteja o la riquesa intel·lectual dels seus diàlegs, per exemple, aconsegueixen, sense caure en la pedanteria, plantejar un conjunt d’idees tant suggerents com entretingudes. Potser, durant alguns moments, pot donar la sensació que els personatges de les diferents èpoques s’assemblen massa els uns amb els altres però no deixa de ser una manera de ser coherent amb el discurs intern de la història. Per últim, cal reivindicar un cop més l’impecable disseny d’escenografia a càrrec d’Albert Pascual que aporta el toc de qualitat estètica a una producció que, malauradament, compta amb un pressupost més baix del que mereixeria.
Enllaç copiat!