Eficàcia clàssica

El preu

El preu
10/07/2016

Darrerament molt present a la nostra cartellera (Les bruixes de Salem, Panorama des del pont), el teatre d’Arthur Miller sempre resulta d’interès encara que sigui per retrobar-se o descobrir l’enorme profunditat dels seus textos. Tot i no ser dels més coneguts, El preu conté algunes de les constants en l’obra del dramaturg nord-americà: la incomoditat de les normes socials, la complexitat de les relacions humanes o la mirada crítica a l’American way of life. El protagonista de l’obra, interpretat per un esplèndid Pere Arquillué, presenta molts trets de l’antiheroi millerià, amb unes fortes conviccions morals i una aura de fracàs que l’omple d’una ràbia i frustració que no sap com canalitzar. Amb la taxació d’uns mobles vells com a punt de partida, l’autor utilitza l’avinentesa per mostrar la part menys amable del lligam fraternal en el nucli de les famílies. L’actriu Sílvia Munt, la qual ja havia demostrat certa solvència com a directora amb l’adaptació de Dubte amb Rosa Maria Sardà (entre altres muntatges), aprofita molt bé el talent del seu repartiment estel·lar mantenint-los en el registre subtil que l’espectacle requereix. L’atmosfera inquietant pròpia d’aquest tipus de drama, subratllada amb una música i escenografia molt suggerents, completa l’eficàcia d’aquesta proposta feta amb molt bon gust. L’única cosa que se li pot retreure, de fet, és l’excés de conservadorisme i la seva concepció clàssica. Cal reconèixer-ho: no arrisca. Però també cal reconèixer que l’encerta.

← Tornar a El preu

Enllaç copiat!