Tot el que necessites per anar al teatre

El poema de Guilgamesh, rei d’Uruk: L'(altra) história més gran mai explicada

El poema de Guilgamesh, rei d’Uruk
14/07/2018

No ha de ser fàcil portar a escena, i adaptar al llenguatge teatral al què estem acostumats sense trair l’original, un text èpic de fa més de 4.000 anys d’allò més interessant (sabíeu que es parla allà del diluvi universal i l’arca moooolt abans que a la Bíblia, per exemple). Apostar per fer-ho, a més, amb un ritme pausat, hipnòtic a voltes i reiteratiu com la tradició oral, i aconseguir que no avorreixi, més difícil encara.

A mi aquesta narració d’una llegenda èpica em va enganxar de seguida. Tot i així, se’m va fer llarga cap al final. Estava anunciada una durada inferior a hora i mitja i va durar-ne dues. I aquesta mitja hora va ser un llast (malauradament, va coincidir amb una de les parts més importants, l’aparició de Lluís Soler). No vol dir que m’avorrís, de fet, hagués tornat al dia següent a seguir escoltant i vivint més etapes del viatge, és només que va ser massa estona del “tirón” amb un ritme i estructura monòtona.

A aquesta proposta inaugural del Grec hi és tota, tota, La Perla 29 i la seva exquisida posada en escena, gens fàcil en un escenari tan i tan gran i buit. Hi trobem la sorra, la música impecable en directe, projeccions difícilment superables en quant a integrar l’espai, efectes de quedar-te amb la boca oberta, moments màgics com la tempesta de sorra o la lluita explicada amb ombres; un superb plaer pels sentits. I quan dic que hi és tota la Perla, és gairebé literal. Em va sobrar tant com s’han agradat ells mateixos amb el muntatge. No calia convertir la proposta, ni que fos una mica, en quelcom no sé si reivindicatiu o autohomenatge. No calia fer sortir tantes persones vinculades a la companyia a mena de cor ni molt menys el cavall de Bodas de sangre, que aquí no aportava res; ja posats, faltaven els macarrons. I a tot això, és una proposta que tornaria a veure, que em va acaronar com un conte explicat a un nen al llit. Sempre és fascinant sentir parlar sobre la mortalitat, la glòria, el lideratge d’un poble, la recerca dels grans misteris de la vida, la cerca d’un enemic mític invencible per acabar descobrint la importància de la vida o l’amistat…

← Tornar a El poema de Guilgamesh, rei d’Uruk