L’adaptació que Àngel Llàcer i Manu Guix han fet del famosíssim conte existencialista El Petit Príncep (Antoine de Saint-Exupéry, 1943) s’ha guanyat a pols l’èxit i l’amor de milers d’espectadors d’ençà que es va estrenar l’any 2014. La proesa del text és que fa de la complexitat de la vida un viatge poètic, divertit i molt emocionant. El tàndem Llàcer-Guix entén a la perfecció l’ànima del best-seller i en plasma a l’escenari els passatges més significants amb respecte cap a l’original, i el segell personal que els fa un dels actius creatius més interessants de casa nostra. Narren la història sense edulcorants, accessible per a menuts, però amb un llenguatge i contingut profund i simbòlic que, com en el llibre original, es presta a la relectura en diferents etapes de la vida. Et fan partícip de l’aventura gràcies a una posada en escena immersiva basada en projeccions, les divertides caracteritzacions i una música que enamora. La partitura de Manu Guix, amb lletres de Marc Artigau i el mateix Llàcer, és excel·lent, emocionant i absolutament addictiva: no us podreu treure del cap les melodies en molts dies. Diuen que els bons viatges els gaudeixes igual tant preparant-los, com fent-los, i sobretot, recordant-los. I el record que deixa aquest Petit Príncep és del millor de l’experiència… Cada cop que escoltis el disc, descobriràs més capes d’aquesta història senzilla, però amb la complexa missió de recordar-nos que hem d’aprendre a estimar i ser feliços.
Part important de la màgia del muntatge rau en la fantàstica feina de Júlia Bonjoch, que encarna al Petit Príncep amb la veritat i tendresa essencial perquè l’artifici del teatre resti invisible als ulls.
