El pes del plom és d’aquesta espècie en perill d’extinció que es diu art compromès. Ni només informació, ni pur entreteniment: alguna cosa enmig, una lluita constant i un equilibri difícil, però possible.
La problemàtica de la indústria de les armes és coneguda, però forma part dels temes de violència nord-sud (d’aquests tipus de violència no física dels que no parlem) contra els quals estem vacunats: sempre hi són i, per tant, no són notícia. És complicat tractar-los sense caure en tòpics i victimismes, però La Virgueria ens demostra que complicat no significa impossible: cal una trama ben rodona, un text esculpit amb cura i uns moviments igual de treballats, i uns actors conscienciats i valents. Les seves interpretacions són el que carrega realment el pes de la virgueria que és aquesta barreja, que han envernissat amb uns audiovisuals que la fan bonica.
Pot ser que en sortim amb un pes a les espatlles, amb certa consciència de les connexions que té la temàtica amb el nostre dia a dia, com passa amb aquest tipus d’art, o pot ser que haguem gaudit de la fantasia que són les històries i no vulguem anar més enllà: com passa amb l’art, tot depèn de l’espectador.