El pes del plom marca una nova fita en la feina d’Aleix Fauró i Isis Martín al capdavant de La Virgueria amb, sens dubte, la millor dramatúrgia, fins el moment, d’aquesta parella que ens proposa una obra sobre el tràfic d’armes i les conxorxes internacionals que el permeten.
L’obra té un excel·lent primer acte on es presenten tot un seguit de fets i dades que ens obren els ulls al joc demagògic que es porten països i governants, polítics i empresaris que signen discursos i tractats proteccionistes per enriquir-se, després, a través de les escletxes de les lleis que ells mateixos dicten (una denúncia que es podria estendre sense cap remordiment a empreses conegudes per tots que exploten nens a Asia o Índia per vendre els seus productes a occident a preus celebrats per les nostres butxaques). En definitiva, un text molt necessari que desvetlla alguns dels fils del macrocapitalisme global esdevingut exercici de demagògia mundial.
És una llàstima, però, que durant la segona part l’obra acabi prestant més atenció a una qüestió -a opinió d’aquest humil espectador- secundària, que i als drames derivats de la mateixa quan s’obria un terreny molt fèrtil per explorar, per exemple, la nostra responsabilitat, com a ciutadans, en tot aquest circ.
Una obra, tanmateix, molt recomanada per a qualsevol espectador que desitgi conèixer una realitat que podria semblar-nos llunyana des de les còmodes butaques de la Sala Beckett, però de la qual tots en som responsables (nosaltres votem els polítics que la fan possible, comprem els productes que la sostenen i guardem els nostres diners en empreses que les financen). No recomanada per a amants del pragmatisme expositiu que puguin sentir-se irritats per una brillantor poètica una mica sobreexposada a la que tendeix el text i que és, no obstant, marca de la casa.