Oda a les nostres àvies

“El més bonic que podem fer” és una oda a les àvies, les anònimes, les que van lluitar per crear un món bonic, especialment amb els nets, malgrat haver viscut una guerra, una postguerra i, com en el cas de la coprotagonista de l’obra, la segona guerra mundial.
El net, l’actor Pau Roca, és qui estira el fil dels records amb una interpretació emocional, però que no sempre aconsegueix fer emocionar. Potser perquè el mateix públic és escollit per ell perquè baixi a l’escenari i se situïn com a personatges de l’acció que vol explicar, i que poden arribar a col·locar-se davant dels espectadors (i per tant es queden sense visió els asseguts) o potser perquè el protagonista no acaba d’explicar mai què li passava. Ara bé, malgrat això, el missatge de l’obra val per mil, i tant de bo omplim el teatre cada dia perquè les nostres àvies, aquelles que omplien el rebost de menjar abans que les visitéssim, necessiten que les recordem. Seran sempre vives mentre puguem fer el més bonic del món: parlar d’elles.