Per molt que alguns considerin que parlar de la Guerra Civil és remoure el passat i que la ficció hauria de deixar de banda aquests temes, resulta, encara, necessari que la ficció parli de les ferides que, políticament, mai s’han volgut sanar. El laberinto mágico és un complex mosaic d’històries personals situades durant el terrible conflicte nacional que va derivar en la dictadura de Franco. Ambiciós, molt divers i (com diu el propi títol) narrativament laberíntic, el Centro Dramático Nacional defensa amb solvència aquest muntatge que obre tants punts de vista com personatges apareixen en aquest gran entramat de vides humanes. El repartiment fa, en general, un bon treball interpretatiu (amb alguna excepció puntual) sota la direcció d’Ernesto Caballero que lluita per donar el dinamisme adequat a un text, a estones, massa feixuc. I és que barrejar sis novel·les de Max Arub en un sol espectacle no és una tasca fàcil. El ventall és tan ampli que, per moments, pot fer-se pesat pel seu caràcter episòdic i l’excés de trames explicades. Més enllà d’aquesta saturació, però, l’obra conté moments de gran força escènica, amb una poètica visual interessant i un aprofitament de l’alt nombre d’intèrprets trepitjant l’escenari, aconseguint dotar certs instants d’una força dramàtica innegable.
Enllaç copiat!