Tot el que necessites per anar al teatre

El drac d'or: Faula de la precarietat

El drac d’or
26/01/2014

La posada en escena d’un bon text no és mai una tasca fàcil. En el cas de la peculiar obra El drac d’or escrita per Roland Schimmelpfenning existia el perill d’enfonsar-se en el caos i la densitat de la dramatúrgia típicament alemanya. No obstant, Moisès Maicas ha dirigit la peça amb intel·ligència, alleugerant còmicament la seva ànima tràgica i la seva buidor existencial, i dotant-la d’un ritme i uns jocs teatrals que la dinamitzen totalment. La història gira entorn a uns immigrants il·legals que treballen en un restaurant xinès-vietnamita de menjar ràpid, els seus clients i d’altres personatges del barri. L’estil de narració fragmentada, amb un marcat to literari, fa que costi entrar en aquest univers de faules i precarietat que barreja elements fantàstics amb situacions quotidianes. Però, un cop t’atrapa, resulta tot un plaer gaudir dels recursos escènics de Maicas i les genialitats del text. A més, els actors es llueixen força ja que interpreten constantment papers que no els hi corresponen per edat i sexe, demostrant gran versatilitat. I, tot i que en conjunt la proposta es fa un pèl llarga (la narració fraccionada impacientarà a més d’un), hi ha un bon grapat de sorprenents bones idees i un missatge bastant dur (i necessari) sobre el poc valor que la societat dóna a les vides dels ciutadans que considera de segona classe. Per tant, tot i l’aparença d’entreteniment inofensiu, El drac d’or deixa, en realitat, un pòsit agredolç, trist, suggeridor i molt compromès amb els més desfavorits que bona falta ens fa.

← Tornar a El drac d'or