El dolor

Una opinió de Miquel Gascon Baz
Miquel Gascon Baz
El dolor
30/05/2019
L’angoixa en temps de guerra

EL DOLOR de Marguerite Duras (Vietnam 1914- París 1996), una proposta dirigida per Lurdes Barba i interpretat per Ariadna Gil.

Un relat en clau autobiogràfica, una colpidora introspecció en la intimitat de l’escriptora, amb totes les seves contradiccions, que alhora dissecciona les convulsions d’una època carregada de dolor, amb extrema delicadesa i sense cap mena de grandiloqüència.

Segons podem llegir es tracta d’un text escrit i oblidat per la mateixa autora, que el va retrobar l’any 1956 a la casa de camp que tenia als afores de París. Unes llibretes que no recordava haver escrit i que estaven datades a mitjans dels anys 40 i on descrivia l’angoixa malaltissa davant la incertesa que envoltava l’estat del seu marit.

Margerite Duras, pseudònim de Marguerite Germaine Marie Donnadiue, s’havia casat l’any 1939 amb Robert Antelme amb qui va tenir un fill que va morir l’any 1942. Robert, membre de la Resistència francesa, l’1 de juny de 1944 és detingut i deportat, amb la seva germana, a un camp de concentració alemany.

La guerra acaba i ella espera el retorn del seu marit, mentre manté una relació amb Dionys Mascolo, un company de la resistència. Amb ell intenta localitzar el seu marit mentre també facilita que altres famílies trobin els seus desapareguts. Una recerca interminable, sense saber si l’home que espera és viu o mort, que la confrontarà amb nombrosos supervivents de  les indignitats bèl·liques.

Un text que parla del dolor, del dolor brutal de l’espera desesperada, del dolor de la incertesa, del dolor que imagina el patiment i la solitud de l’absent, del dolor individual i del dolor col·lectiu, d’un dolor que ho desdibuixa tot, d’un dolor que emmalalteix, d’un dolor que no deixa dormir ni menjar.

I és també un text de crítica als governs que presumeixen d’haver vençut la guerra en discursos victoriosos, una crítica a De Gaulle i els seus acòlits que ho celebren, mentre bona part de la població viu la incertesa del destí dels seus. I al ministre que encaixa la mà als que tornen dels camps d’extermini. I d’un París que s’il·lumina un altre cop de nit.

Finalment, Robert Antelme torna molt malalt dels camps d’extermini i ella, tot i que es vol divorciar, es queda amb ell fins que recupera la salut. Es van divorciar l’any 1946. Ella va tenir un fill amb Dionys. EL DOLOR es va publicar l’any 1985.

Ariadna Gil ha estat Marguerite Duras durant setanta minuts, però ens ha costat molt creure-la sobretot en la primera part. Una interpretació que a moments ens ha semblat una declamació, amb un lament exagerat i continuat o senzillament una simple lectura/recitació del llibre.

Encara ens ha agradat menys el moviment poc natural de l’actriu a escena, que restava sovint recolzada a una paret i totalment immòbil, a vegades palplantada i hieràtica recitant el text; però som conscients que en aquest cas ha d’obeir les indicacions de la direcció.

Com reconeix la mateixa Lurdes Barba, la dificultat de portar aquest text a escena no prové només del fet que fos un dietari, i per tant no escrit per ser dit, ni tan sols per ser llegit, sinó essencialment de la duresa i densitat del que hi explica.

L’escenografia de Francesc Torres representa un búnquer, i en determinats moments es projecten imatges documentals que haurien de fer més versemblant el relat, però que en el nostre cas, en estar situats a l’extrem de la fila 1, no ens ha permès veure-les correctament.

Un text colpidor i magnífic, però amb una interpretació i una posada en escena, una mica mancada d’ànima. Potser amb l’esdevenir dels dies tot plegat sigui més creïble.

Per poder veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ

Tot el que necessites per anar al teatre

El dolor

El dolor

A El dolor de Marguerite Duras,  Ariadna Gil dona veu a un relat en clau autobiogràfica dirigit per Lurdes Barba. Una colpidora introspecció en la intimitat de l’escriptora, amb totes les seves contradiccions, que alhora dissecciona les convulsions d’una època carregada de dolor, amb extrema delicadesa i sense cap mena de grandiloqüència.

Sinopsi

La guerra ha acabat. Una dona espera el retorn del seu marit, presoner dels camps de concentració, mentre estima un altre home amb qui ha participat en la resistència durant el conflicte, i amb qui ara es dedica a localitzar el marit mentre també facilita que altres famílies trobin els seus desapareguts. Una recerca interminable, sense saber si l’home que espera és viu o mort, que la confrontarà amb nombrosos supervivents de les indignitats bèl·liques.

Video
Valoració col·laboradors

Valoració espectadors
  • JOSE GABRIEL DEL VIEJO
    JOSE GABRIEL DEL VIEJO
    12345

    El TNC nos trae las vivencias que Marguerite Duras escribió en 2 diarios durante los años terribles de la 2ª Guerra Mundial. Todo ese tiempo que pasó sin saber nada de su marido que fué trasladado a un campo de concentración. Sin saber si estaba vivo o muerto nos relata la angustia, el dolor y el sufrimiento que padeció.

    Ariadna Gil interpreta el monólogo.
    Particularmente la he encontrado algo floja recitándolo. Sobre todo al principio que parecía que más que relatar su voz era un gemido constante.
    Sin duda esta claro que Ariadna con el paso de los días irá dando forma a su personaje y acabará interpretándolo de maravilla. Lo he podido vislumbrar según ve su actuación. Porque ha ido de menos a más acabando la función magistralmente y dejándonos a todos con el corazón en un puño.
    Gran trabajo de iluminación pero fallo con las proyecciones sobre la escenografía. A la que estabas en un lateral de primeras filas no alcanzabas a ver lo que proyectaban en las puertas.

    31/05/2019
Articles relacionats
Ariadna Gil protagonitza 'El dolor' de Marguerite Duras al TNC

Ariadna Gil protagonitza 'El dolor' de Marguerite Duras al TNC

25 Maig 2019

L’actriu Ariadna Gil traslladarà al Teatre Nacional de Catalunya (TNC) el “dolor íntim i l’espera” que l’escriptora francesa Marguerite Duras va plasmar en l’obra autobiogràfica El dolor, en una versió teatral de la […]

Cal ser usuari de Teatre Barcelona
Uneix-te, és gratuït! Ja som més de 80.000

Ja estàs registrat?

He oblidat la contrasenya

Crear usuari

Información básica sobre protección de datos: Responsable: Escenes i Publics, SL. Finalidad: desarrollar su actividad comercial, cumplir las contrataciones realizadas por los usuarios y remitir comunicaciones comerciales personalizadas en base a un perfilado a los usuarios (en caso que nos autoricen a ello). Legitimación: Consentimiento del interesado. Destinatarios: Escenes i Publics, SL y proveedores legitimados externos. Derechos: Acceder, rectificar y suprimir los datos, así como otros derechos como se explica en la información adicional. También se puede instar reclamación ante la agpd.es.