Projecte Ingenu, que va ser fundada en el seu moment pel director d’escena i dramaturg Marc Chornet, és una companyia teatral que ja té onze anys. Durant tot aquest temps el grup ens ha portat espectacles basats en obres o personatges shakespearians (Hamlet, Romeu i Julieta, Vaig ser Pròsper) però també lorquians (Yerma, Bodas de sangre). No hem d’oblidar, però, els seus acostaments a Caryl Churchill, Goethe o Josep Palau i Fabre. Ara els hi ha tocat acostar-se a Joan Brossa, i ho han fet amb el primer text teatral de l’autor. Un text que encara seguia essent inèdit als escenaris, i que pertany a l’etapa més surrealista i hipnagògica del poeta. Un text que el mateix Brossa definia com un happening, amb una estructura més propera al somni que a la realitat.
L’obra està dirigida, en aquest cas, per Andrés Corchero i Anna Pérez. Els dos creadors artístics han apostat fermament per la dansa i el moviment, però sense deixar enrere altres disciplines com el cant, el teatre de text, el circ o la instal·lació sonora. El conjunt obté moments onírics interessants i elements força rellevants (la planta que fa música és tota una troballa), però no sé si Brossa hi és totalment representat… Hi ha alguns objectes brossians a escena, com ara les pomes, el porró, el barret de copa o el paraigües, però la imatge global és un pèl confosa i el text queda com difuminat i amagat entre les imatges. Els arxius sonors sobreposats no acaben d’entendre’s, i alguns dels recitats en escena passen molt desapercebuts.
Sigui com sigui, tenim un Brossa inèdit a la cartellera i això ja hauria de ser motiu suficient per anar a descobrir-lo. I ja no només per part dels admiradors del poeta, sinó per part de tots aquells que saben col·locar a l’autor en un lloc rellevant –i molt merescut- de la nostra literatura.