El camp

19/03/2016

Refugiar-se al camp

Dimecres vam anar a veure El camp al Teatre Gaudí, un dels textos amb més repercussió del reconegut dramaturg britànic Martin Crimp. M’agradaria recordar que The country va ser la primera obra d’aquest autor que es va poder veure als escenaris de Barcelona, més concretament a la Sala Beckett de la mà de Toni Casares, que en el seu dia la va definir com: “Sòbria, lúcida i cruel. Un retrat de l’ànima humana i l’esperit de la nostra època”.

Podríem dir que Martin Crimp està entre Pinter i Sara Kane. A Crimp se’l reconeix per la seva manera de parlar de les misèries i realitats humanes de forma alliçonadora, però d’una manera fosca i confusa, amb un estil entre el clàssic i el contemporani.

A El Camp, Crimp ens parla del desamor, des d’una visió fosca de les relacions humanes, on cap dels seus personatges sembla que experimentin amor o alegria. No hi ha emocions en els personatges, són freds i absents. És un thriller psicològic que mostra la realitat d’un matrimoni en crisi, que decideixen anar a viure al camp en cerca d’una nova oportunitat. El camp com a símbol de la tranquil·litat i la pau…, però un fet, que tant pot ser real, com imaginari, fa que tot prengui un gir inesperat i reapareguin els dubtes i les pors en la dona, una realitat que ell oculta de fa temps i que ella no vol veure, potser ja no n’hi ha prou amb fingir. És una obra on es veu clarament reflectides l’angoixa, la solitud i la derrota en les relacions sentimentals. Les contínues insinuacions i esdeveniments fan mantenir-nos al públic en suspens durant tota la representació, al final cadascun de nosaltres extraurà les seves pròpies conclusions.

Excel·lent escenografia de Laura Clos i La niña bonita, de la qual m’agradaria destacar el gran mural que hi ha darrere de l’escenari que representa el bosc. Els llums penjant ho he trobat genial, a part de l’efecte de llum que l’hi dóna a l’obra. Sensacionals efectes sonors imitant els sons que s’hi poden sentir dins d’un bosc. Molt ben resolt el canvi d’escenes amb la música i cançons interpretades per els mateixos actors. Fantàstica la tria d’Space Oddity de David Bowie de fons. Pèls de punta quan reciten la coneguda cantarella “pedra, paper o tisora, un, dos tres, ja!”, del conegut joc circular en el qual tan sols s’admetran dos jugadors. Un recurs que utilitza el director de l’obra. Són tres personatges en el “joc”, però sempre apareixen de dos en dos a escena.

La direcció que fa Xavi Àlvarez en la interpretació és molt detallista i mil·limetrada; cada gest i cada moviment de cada un dels personatges, està del tot estudiat. Pel que fa a les interpretacions, en Xavi Àlvarez defensa molt bé el seu personatge, però queda una mica eclipsat per les magnífiques interpretacions de l’Anna Prats i la Sonia Espinosa (dos personatges del tot oposats però molt ben definits).

Us aviso que ni és un text fàcil, ni una obra que arribi a tothom. Ja us he comentat que l’escriptura de Crimp és una barreja entre Pinter i Sara Kane, dos escriptors bastant singulars, que personalment m’agraden força. Tot i això crec que és un d’aquells imprescindibles que no us podeu perdre.

*** ½


Tot el que necessites per anar al teatre

El camp

Xavi Àlvarez dirigeix un thriller psicològic de Martin Crimp, un joc a tres on res és el que sembla.

SINOPSI

El Richard, un metge d’èxit i reputació impecable, i la seva dona Corinne, han fugit de l’estrès de la ciutat per anar a viure a una casa a al camp i començar una nova vida amb els seus fills. Però una nit en Richard torna molt tard a casa i no ho fa sol, ho fa amb una noia, una desconeguda que ha trobat tirada a la carretera i a qui ha brindat el seu auixili. La noia, la Rebecca, despertarà i posarà en evidència el que la Corinne ja sospitava, que no és cap desconeguda per al seu marit.

Fins a on està disposada a arribar la Rebecca? Quin preu està disposat a pagar en Richard per la seva reputació? I la Corinne per salvar la seva família?

 

Fotos

El campEl campEl camp

Valoració col·laboradors


Valoració espectadors

  • 12345

    Esther Salat

    Nos gustó mucho. Flipé mucho con el actor y las actrices y con la obra en general. La verdad es que al principio pensé que igual me agobiaria pero enseguida me enganché. Muy guay

    25/03/2016

  • 12345

    Nadia Crespo

    Em va agradar molt i em va sorprendre. No sabia ben bé què anava a veure i la veritat és que vaig gaudir molt. És una història que t’atrapa, i l’actor i les actrius estan realment bé. Els seguiré la pista. Us la recomano molt.

    25/03/2016

  • 12345

    Alex Casado

    Ya los fui a ver al Versus y he repetido. Esta vez saqué conclusiones nuevas respecto a la historia. Os la recomiendo!

    25/03/2016

  • 12345

    Miquel Blanc

    Ens va encantar! Vam anar amb un grup i encara en parlem! Què bé una obra de teatre tan ben escrita, que et fa pensar i que t’emportes a casa. Els actors excel·lents! I la posada en escena espectacular des que entres al teatre. Genial!

    25/03/2016

  • 12345

    cesar s

    Lenta,densa y espesa…..a los 20 minutos esperaba que se abriera la puerta para irme….me comi todo el toston……

    22/03/2016