El Bufón del Rey Lear

5/12/2017

La intimitat d’un bufó

És de por? És el primer que em pregunta la meva amiga al primer minut. Li responc que no, però la veritat, que segons com es mire, podríem dir que si…Ens trobem una vegada més davant una adaptació de tot un clàssic, un Shakespeare, un rei Lear. Però ben diferent a les versions que he vist fins ara. D’entrada, sols un personatge en escena: el bufó. Però això sols és d’entrada. Poc a poc anem sumant personatges: el rei, les seves 3 filles, Kent, el rei de França…tot i que a l’escenari continua havent sols una persona. Un actor que lluita per sobreviure, les seves filles, un amic que decideix abandonar i marxar al camp…i a l’escenari una persona. Un únic actor amb un domini impressionant del cos. Veiem tots aquets personatges en escena, els seus diàlegs, les seues intencions,…a través de petits gestos, posicions corporals, veus, màscares que de vegades l’actor es posa i d’altres les juga. I realment ho veiem. I vertaderament viatgem de la cort reial de molts anys enrere, als temps actuals, on apareix un mòbil i un ordinador completament integrats, amb naturalitat. I ja, per acabar de fer el joc malabar complet, l’actor trenca la quarta paret per dirigir-se a nosaltres directament amb un desvergonyiment total i encantador.
Tot i així l’obra en general té una essència bufó. Té aquest punt gore, grotesc. Porta la broma a extrems perillosos, que ens incomoden molt i ens fan enfonsar-nos a la butaca però, ràpidament, el protagonista dona un gir amb molt d’ingeni ( característica també típica del bufó), tornant-se un humà conscient de nou als nostres ulls. Tot i així, sempre estem situats a la frontera amb allò políticament (molt) incorrecte, que creua profundament per moments. I ho fa amb tanta qualitat i amb aquesta “ saviesa del tonto”, que tot i trobar-nos davant d’una obra que no està en un registre que jo aniria a veure d’entrada, surto encantada.
Tot el desequilibri que pot apreciar-se en el guió aparentment, al final veiem que és només una capa. Per sota d’aquesta hi ha un equilibri, una harmonia i un treball delicat que aconsegueix que el paral.lelisme i el joc irònic a base de “ guiño-guiño” amb el públic, encaixe fluidament, sense cap tipus de calçador.
Una obra crítica, àcida i sarcàstica, digna d’un bufó de la Cort.
*Petit spoiler: “I com escric jo l’obra, em permet matar al rei. Al rei…Lear! Lear! Que quede clar! No ens anem a confondre, que en els temps que corren…”


Tot el que necessites per anar al teatre

El Bufón del Rey Lear

El Bufón del Rey Lear

El Bufón del Rey Lear és el cinquè monòleg teatral de Felipe Cabezas, en el qual recupera l’ús de màscares i incideix un llenguatge dinàmic, visual i intens, passant per diversos estats interpretatius. Amb la direcció actoral (i ull extern) de Jordi Pérez (La Vilella), la direcció d’art d’Anna Chwaliszewska (Trilogía Mozart) i l’audioescena d’Orestes Gas (Incendis i Caligula).

SINOPSI

El bufó del Rei Lear, un dels més carismàtics personatges de l’obra de Shakespeare, ens porta la seva versió de la tragèdia anglesa per excel·lència.

Murri, sarcàstic, astut i burleta, el bufó del rei narra les lluites del poder des de la seva perspectiva crítica i satírica.

El Rei Lear, en l’ocàs del seu regnat ha dividit el regne entre els seus 3 filles, però un capritx desproporcionat de l’ancià rei desencadena una lluita de poders que acabarà involucrant a tot un poble.

Una versió amb ressons de contemporaneïtat i carregada de picades d’ullet al convuls present on la història secundària ens porta fins als nostres problemàtics dies, qüestionant el rol de la reialesa al món modern, les polítiques culturals i les eternes lluites de classes.

Fotos

El Bufón del Rey LearEl Bufón del Rey LearEl Bufón del Rey LearEl Bufón del Rey LearEl Bufón del Rey Lear

Valoració col·laboradors


Valoració espectadors

  • 12345

    H

    Me ha encantado!! gracias por hacer este trabajo de cuerpo tan intenso!

    02/03/2018

  • 12345

    H

    Me ha encantado!!! super recomendable!

    02/03/2018

  • 12345

    Hebert

    La frase “Sólo quiero decir la verdad. Es que yo sólo quiero decir la verdad”, ¿no esconde un infierno detrás? A través de los ojos pícaros de un bufón, vemos la historia de El Rey Lear (mi Shakespeare preferido), con humor, ironía, proximidad, reivindicación… Todos los personajes encarnados por Felipe Cabezas, con diversos registros y máscaras, excepto, no es casualidad, la sincera Cordelia.

    El bufón, quien dice las verdades sin miedo (teóricamente), aprovecha para trazar hirientes paralelismos con aspectos actuales, sociales, culturales, políticos… Por fortuna, se logra el equilibrio, el original no es sólo la excusa para hablar únicamente de la situación actual y hay más guiños que consignas.

    Aunque (soy clasicón) no soy muy amante de que en textos clásicos se hagan referencias a situaciones actuales, en este caso están bien tratadas, sin abusar y con un mensaje potente sobre el poder, adicto a la adulación, el papel de los artistas y las trabas que se les ponen al querer/tener que señalar las vergüenzas de los poderosos. Y un durísimo (quizá EL momento de la propuesta) reflejo sobre la familia del actor y lo que conlleva la profesión. Aquí ya no hay humor ni guiños.

    24/01/2018

  • 12345

    Carol

    Es realmente impresionante, vale la pena ir, si quieres reírte y reflexionar, cien por cien recomendada.

    21/01/2018

  • 12345

    TIAGO

    “Obra” aunque el ACTOR Y BUFON la llama de otras “maneras” (suave spoiler escénico) en la cual se mete en variados personajes dándole su toque adaptándola a estos tiempos. Muy linda puesta en escena y gran actuación con y sin mascaras. Muy recomendada para espíritus libres. IR a verla.

    21/01/2018

  • Miriam

    Dijous vam poder gaudir d’un espectacle innovador que ens va tenir absorbits de principi a final. L’actor del monòleg et guia a través de la tragicomèdia i donant vida a més de 6 personatges diferents d’una manera brillant. Moltes gràcies!!!!

    20/01/2018

  • 12345

    Jorge

    Fui con un par de amigos y nos gustó mucho!! Un bufón que hace malabares entre una comedia ácida y un drama desgarrador. Muy actual con todo panorama social. La recomiendo 100%!

    14/01/2018

  • 12345

    Carlos López Jiménez

    Ácida, divertida, crítica… Una oda a Shakespeare rompiendo con su obra, con mucho respeto (todo el que pueda tener un bufón). Una sátira de la actualidad desde la versión de una historia shakespeariana. Muy recomendable.

    14/01/2018

  • 12345

    ALBERT

    Felipe Cabezas me cautivó con el espectáculo “El Bufón del Rey Lear”. Un derroche de energia, presencia e interpretación. Me encanto como nos cuenta la historia y nos lleva de la mano a los espectadores a varias realidades… y sobre todo… no cuento más. Vayan a verla. La Sala Fènix consigue hacer otra vez de su “Sala” un sitio mágico. Muchas Felicidades!!! Bravo Felipe!!!

    28/12/2017

  • Carlos Perez Aznar

    El pequeño escenario de la sala Fenix se hace grande con la presencia de los personajes q interpreta Felipe Cabezas, además de hacerte viajar mezclando el pasado y el presente en su particular manera de entender lo clásico y lo contemporáneo. BRAVO !!!

    22/12/2017

  • Sol Galatro

    Una proposta transgresora, que fa de mirall, a la situació social i política actual, través d’una adaptació original i dinàmica.
    Imperdible!!!

    20/12/2017

  • 12345

    JOSEP OLIVA SASÉ

    La funció de les 21 h. els diumenges de la Sala Fènix, va molt bé i sobretot pels que no vivim a Barcelona per fer doblet, i això és el que ahir vaig fer jo. Dirigit per Jordi Pérez, Felipe Cabezas ens porta aquest monòleg que a través de la perspectiva del bufó ens narra de forma satírica les lluites de poder del rei Lear, el seu fidel servidor Kent i les seves tres filles Gonerilda, Regania i Cordelia. I per endinsar-se en cada un dels personatges ho fa a través de màscares venecianes molt aconseguides excepte quan es refereix a la filla petita Cordèlia que ho fa a cara descoberta mitja cara bufó i mig Cornelia. Hi ha un moment que l’obra fa un gir i ens situa en l’actualitat buscant un paral·lelisme, que realment hi ha entre les dues èpoques, aquesta part és la que menys m’ha atrapat i en la meva opinió si s’obviés no trencaria el fil del que amb molt d’interès estava seguint. Felipe Cabezas s’ha embarcat en un complicat treball que suposo li ha requerit moltes hores d’assaig, canvis de rol, canvis de registre, canvis de màscara i per si era poc es desmaquilla i maquilla en escena davant l’espectador, donant com a resultat una merescuda nota alta. Tot i que hem vist moltes versions d’aquesta obra de Shakespeare, aquesta aposta original i diferent recomano no us la perdeu.

    11/12/2017