La intimitat d’un bufó

5/12/2017

La intimitat d’un bufó

És de por? És el primer que em pregunta la meva amiga al primer minut. Li responc que no, però la veritat, que segons com es mire, podríem dir que si…Ens trobem una vegada més davant una adaptació de tot un clàssic, un Shakespeare, un rei Lear. Però ben diferent a les versions que he vist fins ara. D’entrada, sols un personatge en escena: el bufó. Però això sols és d’entrada. Poc a poc anem sumant personatges: el rei, les seves 3 filles, Kent, el rei de França…tot i que a l’escenari continua havent sols una persona. Un actor que lluita per sobreviure, les seves filles, un amic que decideix abandonar i marxar al camp…i a l’escenari una persona. Un únic actor amb un domini impressionant del cos. Veiem tots aquets personatges en escena, els seus diàlegs, les seues intencions,…a través de petits gestos, posicions corporals, veus, màscares que de vegades l’actor es posa i d’altres les juga. I realment ho veiem. I vertaderament viatgem de la cort reial de molts anys enrere, als temps actuals, on apareix un mòbil i un ordinador completament integrats, amb naturalitat. I ja, per acabar de fer el joc malabar complet, l’actor trenca la quarta paret per dirigir-se a nosaltres directament amb un desvergonyiment total i encantador.
Tot i així l’obra en general té una essència bufó. Té aquest punt gore, grotesc. Porta la broma a extrems perillosos, que ens incomoden molt i ens fan enfonsar-nos a la butaca però, ràpidament, el protagonista dona un gir amb molt d’ingeni ( característica també típica del bufó), tornant-se un humà conscient de nou als nostres ulls. Tot i així, sempre estem situats a la frontera amb allò políticament (molt) incorrecte, que creua profundament per moments. I ho fa amb tanta qualitat i amb aquesta “ saviesa del tonto”, que tot i trobar-nos davant d’una obra que no està en un registre que jo aniria a veure d’entrada, surto encantada.
Tot el desequilibri que pot apreciar-se en el guió aparentment, al final veiem que és només una capa. Per sota d’aquesta hi ha un equilibri, una harmonia i un treball delicat que aconsegueix que el paral.lelisme i el joc irònic a base de “ guiño-guiño” amb el públic, encaixe fluidament, sense cap tipus de calçador.
Una obra crítica, àcida i sarcàstica, digna d’un bufó de la Cort.
*Petit spoiler: “I com escric jo l’obra, em permet matar al rei. Al rei…Lear! Lear! Que quede clar! No ens anem a confondre, que en els temps que corren…”


Tot el que necessites per anar al teatre

A partir de 10,00€

Comprar Entrades

Cartellera /

El Bufón del Rey Lear

El Bufón del Rey Lear és el cinquè monòleg teatral de Felipe Cabezas, en el qual recupera l’ús de màscares i incideix un llenguatge dinàmic, visual i intens, passant per diversos estats interpretatius. Amb la direcció actoral (i ull extern) de Jordi Pérez (La Vilella), la direcció d’art d’Anna Chwaliszewska (Trilogía Mozart) i l’audioescena d’Orestes Gas (Incendis i Caligula).

SINOPSI

El bufó del Rei Lear, un dels més carismàtics personatges de l’obra de Shakespeare, ens porta la seva versió de la tragèdia anglesa per excel·lència.

Murri, sarcàstic, astut i burleta, el bufó del rei narra les lluites del poder des de la seva perspectiva crítica i satírica.

El Rei Lear, en l’ocàs del seu regnat ha dividit el regne entre els seus 3 filles, però un capritx desproporcionat de l’ancià rei desencadena una lluita de poders que acabarà involucrant a tot un poble.

Una versió amb ressons de contemporaneïtat i carregada de picades d’ullet al convuls present on la història secundària ens porta fins als nostres problemàtics dies, qüestionant el rol de la reialesa al món modern, les polítiques culturals i les eternes lluites de classes.

Properes actuacions Veure totes les funcions (Calendari)

Fotos

El Bufón del Rey LearEl Bufón del Rey LearEl Bufón del Rey LearEl Bufón del Rey LearEl Bufón del Rey Lear

Valoració col·laboradors


Valoració espectadors

  • 12345

    JOSEP OLIVA SASÉ

    La funció de les 21 h. els diumenges de la Sala Fènix, va molt bé i sobretot pels que no vivim a Barcelona per fer doblet, i això és el que ahir vaig fer jo. Dirigit per Jordi Pérez, Felipe Cabezas ens porta aquest monòleg que a través de la perspectiva del bufó ens narra de forma satírica les lluites de poder del rei Lear, el seu fidel servidor Kent i les seves tres filles Gonerilda, Regania i Cordelia. I per endinsar-se en cada un dels personatges ho fa a través de màscares venecianes molt aconseguides excepte quan es refereix a la filla petita Cordèlia que ho fa a cara descoberta mitja cara bufó i mig Cornelia. Hi ha un moment que l’obra fa un gir i ens situa en l’actualitat buscant un paral·lelisme, que realment hi ha entre les dues èpoques, aquesta part és la que menys m’ha atrapat i en la meva opinió si s’obviés no trencaria el fil del que amb molt d’interès estava seguint. Felipe Cabezas s’ha embarcat en un complicat treball que suposo li ha requerit moltes hores d’assaig, canvis de rol, canvis de registre, canvis de màscara i per si era poc es desmaquilla i maquilla en escena davant l’espectador, donant com a resultat una merescuda nota alta. Tot i que hem vist moltes versions d’aquesta obra de Shakespeare, aquesta aposta original i diferent recomano no us la perdeu.

    11/12/2017