El barquer (The Ferryman) de Jez Butterworth, es va estrenar el 24 d’abril de 2017 en el Royal Court Theatre de Londres.
Un muntatge realment impressionant!
Tot i que es tracta d’una peça de ficció, l’obra parteix d’una història familiar propera; la de l’oncle de l’actriu Laura Donnelly, parella de l’autor.
Donnelly li va explicar a Butterworth la història del seu oncle irlandès, un dels “desapareguts”, exvoluntari de l’IRA que vivia en la seva granja en el contat rural d’Armagh Irlanda del Nord.
Tota l’acció transcorre en un sol dia de finals d’agost de l’any 1981, durant el dia de la collita, enmig del conflicte de l’IRA conegut com els Troubles; un conflicte que, durant trenta anys, va enfrontar els republicans catòlics irlandesos, que volien independitzar-se del Regne Unit i que el seu territori formés part de la República d’Irlanda, amb els protestants unionistes o lleialistes, que volien continuar sent britànics.
Els protagonistes, una família catòlica irlandesa dels anys vuitanta, els interpreten una vintena d’actors i actrius de diferents generacions.
És un muntatge, on cap actor destaca per damunt d’un altre i on tots són peces imprescindibles dins el relat.
Absolutament totes, des de la més jove a la de més edat ho fan genial, amb una naturalitat i credibilitat increïble.
Lua Amat, Bruna Armengol, Roger Casamajor, Oriol Cervera, Imma Colomer, Martí Cordero, Anna Güell, Bruna Luz, Marta Marco, Carles Martínez, Norbert Martínez, Nora Pàmies Ricart, Martí Ribot, Santi Ricart, Mima Riera, Sara Roch, Elena Salvat, Jan Serra, Marc Soler, Max Vilarrasa i Ernest Villegas.
És a través d’aquestes persones que coneixem els fets; Butterworth els utilitza per explicar l’obra.
Julio Manrique és qui dirigeix l’obra i com és habitual en ell, s’ha rodejat d’un bon equip tècnic.
En Lluc Castells ha dissenyat l’espai escènic, en Carles Pedragosa s’encarrega de la direcció musical i de l’espai sonor, de la part tècnica s’encarrega en Damien Bazin i del disseny de llums en Jaume Ventura.
També hi ha música, cançons en directe, i sons i músiques generades pels mateixos intèrprets.
Algunes cançons són tradicionals irlandeses cantades en gaèlic irlandès, una llengua molt antiga que pertany a la branca goidèlica de les llengües celtes, i que habitualment se l’ha considerada la llengua amb la tercera literatura més antiga d’Europa, després del grec i el llatí.
El barquer parla sobre la terra i les arrels.
Parla sobre un territori en conflicte en particular i també de tots els conflictes passats i presents. És una lluita constant entre l’amor i la violència, entre la vida i la mort. Parla de silencis, secrets i complicitats. És la història d’una família que viu al camp i que mira de continuar endavant, mantenint-se allunyada de la violència, les bombes i la política. Aquesta actitud els espectadors no l’entendrem fins al final de l’obra.
El barquer és una de les obres imprescindibles d’aquesta temporada.