Tot el que necessites per anar al teatre

Diumenge: Joan Brossa / Hermann Bonnín: “Brossa estaria encantat de la proposta de Bonnín”

Diumenge: Joan Brossa / Hermann Bonnín
20/04/2017

 

Joan Brossa va ser un poeta, dramaturg i artista plàstic català.  És possiblement el poeta avantguardista català més important de la segona meitat del segle XX, i un dels primers defensors de la poesia visual de la literatura catalana.

Per ell tot l’art era poesia. Un quadre, una escultura, el teatre, fins hi tot la màgia esdevenia per ell poesia.

De fet la poesia és l’element comú en tota la seva obra, d’aquí ve que Brossa qualifiqués el seu teatre de «poesia escènica», “Diumenge” n’és una mostra.

Als que us decidiu anar a veure “Diumenge” no espereu trobar teatre tradicional.

No hi plantejament, nus, ni desenllaç. Brossa substitueix l’argument per situacions.

A primera vista sembla que estiguis davant d’un quadre surrealista, d’un poema tridimensional, d’un viatge en que l’espai i temps es barregen amb la vida quotidiana dels seus personatges. Però si ens aturem i mirem més enllà de la posada en escena, del gest i l’acció, veurem tot el que ens vol dir Brossa.

Representació dins la representació.

Diumenge és la reflexió sobre una època. Una proposta amb un llenguatge poètic dins del text teatral, en el que es barreja simbologia visual amb frases oníriques per descobrir i alhora criticar, de manera irònica i sarcàstica, l’Estat espanyol, el catolicisme i la societat que hi havia en aquell moment.

 

Diumenge.

Una televisió en blanc i negre ens transporta als anys 60 . El Nodo. 1963 Franco visita Barcelona. Eurovisió. Raphael. Cecilia cantant “Mi querida España”,…, 1975 la mort de Franco.

Tres personatges: el marit, la dona i l’amic. Una amistat íntima.

Relacions entre sexes. La vida de parella.

Una casa a la Costa Brava.

L’Espanya franquista. París epicentre de l’art

Records de París. Què va passar a París? .La mirada dels dos homes fan suposar alguna cosa més que amistat. La dona viu en el món de fantasia.

Clàssics de la cançó francesa dels anys 60.

Interacció amb el públic.

Una litografia de Tàpies. Dotzena de llibres escampats pel terra. Ambient bohemi que em va fer pensar en Gala, Dalí i Lorca.

Pastilles de colors… vermelles, blaves i grogues.

Una invasió de papallones al jardí de la casa.

Poesia. Humor negre. Reducció a l’absurd. Una sàtira. Una metàfora.

Un poema visual.

Tot això és “Diumenge”

 

IMPRESCINDIBLE !!!

← Tornar a Diumenge: Joan Brossa / Hermann Bonnín