Tot el que necessites per anar al teatre

Distància: Qui posa els límits del que es pot parlar dins d’una aula ?

Distància
20/05/2018

La Sala Beckett ha programat únicament 6 representacions de DISTÀNCIA, una proposta escènica amb un magnífic text que es va donar a conèixer la temporada passada en format de lectura dramatitzada.

Un text de Roger Torns que és també el director de la proposta.

Educació, formació, rebel·lia, responsabilitat, professors, famílies, un munt de temes que són tractats en el curt espai d’una hora, amb una habilitat admirable.

L’escola contemplada com el lloc on s’eduquen els nostres fills, uns fills que volem que triomfin en la vida però sense qüestionar res, que volem que acceptin el sistema establert i que acceptin les jerarquies. La feina del professor subjecta a uns condicionaments imposats per una part de la societat que no pot tolerar que dins de les aules es tractin temes que puguin despertar en els alumnes necessitats de saber, de conèixer, de pensar per si mateixos. De què ens sona tot això?

Una part de la societat que imposa barreres ideològiques que cal respectar?, on acaba la tasca de l’escola i comença la de la família?, qui posa els límits del que es pot parlar dins d’una aula?, quina és la llavor de la rebel·lió?.

La Dolors (extraordinària interpretació de l’Alba Florejachs) ha acabat el seu doctorat i accepta la feina de professora d’ètica que li ofereix el seu germà (Jose Pèrez Ocaña) director de l’institut. Ella hi renuncia a una beca per fer costat al germà i tenir cura del pare que està malalt. El primer dia ensenya als alumnes un vídeo d’una agressió d’un grup de joves a una de les companyes, un vídeo que està a les xarxes socials a l’abast de tothom. Ella vol generar el debat i qüestionar actituds.

L’Esther (Laura Daza), una alumna exemplar, adopta una actitud rebel fins al punt d’agredir a un company.

A partir d’aquí es desenvolupen una sèrie de converses entre els tres on es barregen molt encertadament temes laborals i temes personals i es qüestionen els patrons de comportament que sempre s’han considerat inqüestionables.

De fet els tres actors interpreten els seus papers magníficament, però Roger Torns ha escrit un paperàs pel personatge de la Dolors, molt ric de matisos que evidentment Alba Florejachs ha sabut aprofitar al màxim … i ens ha deixat literalment clavats a la butaca.

De totes maneres, nosaltres el que valorem més d’aquesta proposta, és sense cap mena de dubte, el text i la direcció.

Una posada en escena molt encertada on els canvis d’il·luminació faciliten el canvi d’escena sense que els actors hagin de bellugar-se del lloc on són. Molt encertada la música amb la magnífica veu de la Laura Daza, música d’ella mateixa i d’en Roger Torns. L’escenografia i la il·luminació són d’Alejandra Lorenzo i Albert Ventura.

Una proposta que ens ha agradat molt, moltíssim i un text que ens agradaria llegir per la seva profunditat i la quantitat de preguntes que genera. Malauradament aquesta mateixa tarda de diumenge, és l’última representació a la Sala Beckett. Esperem que tingui continuïtat la temporada vinent en aquesta o en altres sales de teatre.

Si voleu llegir la nostre ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ

← Tornar a Distància