Davant la jubilació s’inspira en la història verídica d’un jutge nazi que, anys després de la guerra, va aconseguir conservar la seva bona posició a base de mantenir amagats els seus ideals nacionalsocialistes. La seva vellesa i la seva imminent jubilació es converteixen en una metàfora del final de la seva època d’esplendor i el trauma que això li comporta. Al seu costat, apareixen les seves dues germanes, ambdues dominades i tot i així pols oposats d’una mateixa realitat.
Llegeix la crítica completa aquí.