Amb altes expectatives pels comentaris que he anat llegint, vaig anar a veure el darrer espectacle de Dagoll Dagom, i en poques paraules: les supera amb escreix.
L’Alegria que passa és un musical dels que feia temps no es veien a la cartellera de Barcelona. Dels que fa uns anys gaudíem de mínim un parell a l’any, i que posen el talent català molt amunt, quant a qualitat, dins dels espectacles de la indústria del teatre musical de format mitjà.
Amb una execució tècnica perfecta, l’elenc, que tan aviat balla, canta com toca un instrument, es desenvolupa amb facilitat i naturalitat entre les coreografies, marca d’Ariadna Peya, que ens fan endinsar-nos al poble gris i sentir la seva apatia, tristesa, pors…. Però tampoc deixen enrere les actuacions, entre les quals destaca la d’una Àngels Gonyalons que està magnífica. Espero que aquest paper li regali algun que altre merescut premi. La Mariona Castillo també brilla amb llum pròpia, la seva veu és inconfusible i no deixa indiferent, m’ha encantat retrobar-me amb el seu ‘jo’ més de teatre musical, és garantia de qualitat.
A més, el tema escollit per Dagoll Dagom, per al que diuen serà el seu comiat, no pot ser més encertat: una societat d’aire gris que viu sense somnis ni anhels, amb un líder de caires dictatorials que no deixa que ningú voli… Bé, fins que alguna persona desperta, i sense desvetllar gaire, diré que vaig sortir amb un somriure dibuixat a la cara pels tocs feministes i de sororitat del musical. També és un bonic homenatge a la força de les arts escèniques i com de necessari és el teatre com a despertador de consciències.
Gràcies a Dagoll Dagom i a tot l´equip. Tant de bo el vostre llegat faci que vegem molts més muntatges així en els propers anys.