El títol original de l’obra és Choeur des Amants (Cor dels amants), el primer text teatral que va escriure Tiago Rodrigues l’any 2007.
El que en un principi va ser un relat de deu minuts (2006) es va anar transformant en els anys en una obra teatral de mitja hora (2007), i en el 2020 en el que és l’obra actual.
La peça que es pot veure al Teatre Lliure de Gràcia és una nova versió d’aquest text, estrenat el 2021 al Théâtre de Lorient (França), i que la Cristina Genebat (actriu i traductora) ha traduït al català.
Cor dels amants està basat en una experiència autobiogràfica però amb elements ficticis.
Els protagonistes són Ella i Ell, interpretats per Marta Marco i Joan Carreras, dos superactors, que ens regalen unes interpretacions absolutament brillants. La seva complicitat, i la naturalitat amb què interpreten els seus personatges, fa que ens creiem tot el que succeeix a escena.
Es tracta d’una peça lírica i polifònica, amb un llenguatge molt musical i una càrrega poètica impressionant.
Està dividida en quatre escenes: Primera cançó (l’ensurt), Segona cançó (l’espera), Tercera cançó (la crisi de la parella i la urgència de viure) i Quarta cançó (la serenor de l’experiència d’un temps viscut).
Tot comença amb una parella jove enfrontant-se a una situació de vida o mort. Davant el que podia haver estat un desenllaç trist i traumàtic, el temps pren una gran importància per a ells.
Tenir temps de…, temps per… temps, temps, temps.
De manera simultània, cada un d’ells (Ell i Ella) ens presenten el mateix relat però amb versions diferents.
Cor dels amants és una reflexió sobre la vida, el temps i l’amor. És la força de l’amor quan la normalitat ens enfronta a una realitat possible i fa que ens replantegem la nostra existència vital.
Veurem com de la desesperació passen a l’esperança, a l’espera, a la reflexió, a la crisi de parella, a valorar la vida, a viure el moment, a gaudir. Viure i valorar el temps. Perquè la vida passa. Els anys passen. El temps passa. Per això hem d’estimar, viure, dir tot allò que volem dir i fer tot allò que volem fer, sense angoixes, ni amb obsessió, sinó amb la consciència que el temps passa i nosaltres estem aquí de passada.
Com sempre, us recomano de comprar el llibre.
La vida.
La vida?
És la vida que passa.
La vida que passa?
Tenim temps.
Tenim temps?
Tenim temps.