Aquesta comèdia argentina, adaptada amb ofici per Jordi Galceran, ha acabat en mans d’un Echanove que afronta la direcció amb correcció i sense massa estridències. La interpretació dels dos únics actors -o més ben dit, el carisma i, un altre cop, l’ofici- acaba fent la resta. Un pot pensar que a vegades amb això ja n’hi ha prou… i, de fet, grans actors i actrius de casa nostra -i també de fora- han aconseguit viure “tirant d’ofici” tota la vida. Però aquí s’hi troba a faltar alguna cosa més. Pel que a mi respecte hi trobo a faltar veritat, tot i que en els moments en que Maria Galiana es troba còmoda sorgeixen escenes molt creïbles, d’aquelles que et fan veure a la persona més que a l’actor. Llàstima que tot plegat s’acabi resolent amb excessiva formalitat, sense sortir dels cànons que marquen “la pièce bien fait”.