Assistim al Teatre Goya a veure un vodevil. Ja ens podem treure del cap que anem a veure una classe d’història sobre el rei Jaume I el Conqueridor. Ramon Madaula s’ha posat en la pell del rei Jaume I en una sèrie televisiva, i veiem des d’un plató de rodatge tot el que succeeix.
3, 2, 1, acció! Aquesta comèdia té lloc en un plató de televisió on s’hi grava una sèrie històrica. És un rodatge esbojarrat, una producció audiovisual per a una gran plataforma.
Està tot a punt,però l’actor principal, que fa de Jaume I, tot i haver-se documentat exhaustivament, no se’n surt, no troba el personatge, no aconsegueix una interpretació versemblant. I llavors s’apareix el fantasma del rei Jaume I .
La comèdia com a tal, va pujant de to en cada minut. Tenim a l’actor, la directora, la regidora, el productor, una netejadora, un assistent i els diferents intèrprets de la sèrie. Una obra coral, on sobresurt Xavier Bertran i Mònica Glaenzel en els seus papers més divertits i Roger Coma i Ramón Madaula en els seus papers d’actor principal i Jaume I.
De les coses que més em va grinyolar, va ser el seu final. Tots surten emparellats sigui com sigui, molt esforçat i sembla que és per sortir tots plegats al final de la funció.
El fet de que Jaume o millor dit el seu esperit parli en un català antic és un punt a favor. I mira que és dificil poder estar atent a tot el que diu en català antic, pero no cal entendre’l del tot per l’acompanyament de gestos, intencios i s’intiueix sense cap mena de problema.
Amb diferents anècdotes, al final ens trobem amb una obra recomanada per passar una bona tarda d’aquestes setmanes.
Podeu veure la resta de la meva opinió al següent enllaç