La carrera de Ramon Madaula com a dramaturg sempre ha anat lligada a la comèdia costumista (Adossats, Els Brugarol), encara que de tant en tant li agradi tirar de personatges històrics (Buffalo Bill a Barcelona, Conqueridors o la propera Els Buonaparte). Però també en aquests casos el to és de comèdia, o en algun cas fins i tot de paròdia. L’humor de les seves obres acostuma a ser planer, directe i no amaga mai un caràcter popular que marca completament la seva faceta d’autor.
Conqueridors, amb una trama televisiva i una altra de pseudo-històrica, adopta el format de la sitcom i satiritza el món de les sèries des de dins. Això li va prou bé en un principi, i fins i tot encaixa amb l’aparició del fantasma o esperit de Jaume I, un personatge real que es revela davant de l’actor que l’interpreta en la ficció. Una bona idea que ens permet establir un joc de miralls, i a la vegada posa les bases per a un cara a cara entre el món salvatge, masclista i misògin del segle XIII i l’actual. Aquí, però, potser és on la cosa no encaixa massa bé. No es veu una progressió del personatge principal, i al final els seus estirabots i les seves sortides de to fan riure al personal però no acaben portant enlloc. Una oportunitat perduda que, a sobre, es resol amb una mena de deux et machina que està fora de lloc i que tanca una comèdia que podria haver tingut millor final.
L’interpretació de Madaula resulta impecable, com sempre, però potser les aparicions de Xavier Bertran són les que s’emporten més simpaties per part dels espectadors. Els acompanyen, amb solvència, Roger Coma, Vanessa Segura, Mònica Glaenzel, Tilda Espluga i Moha Amazian. Un bon repartiment per a una comèdia que trobarà el seu públic i que pot obtenir una bona carrera comercial.