Clara Segura se suma a actrius com Carmen Machi, Blanca Portillo, Laia Marull, Míriam Iscla o Alejandra Jiménez-Cascón, entre d’altres, per confirmar el bon moment en el qual es troben els monòlegs dramàtics femenins. Aquest Conillet dirigit per Marc Martínez és tot un tour de force interpretatiu de la seva protagonista que torna a demostrar la seva força escènica, el seu talent tot terreny i la seva fabulosa tècnica de veu i forma física. Segura aconsegueix emocionar, fer riure o sorprendre fent semblar fàcil tot allò que no ho és gens. El text de Marta Galán Sala, però, és una mica irregular i, així com alguns fragments brillen degut a la seva originalitat, enginy o eloqüència, d’altres són massa dispersos. Afortunadament, la direcció de Martínez li treu el màxim profit al material de partida, bàsicament, potenciant les diferents habilitats de l’actriu (que són moltes) fins a aconseguir que gairebé tot funcioni. Resulta d’agrair, a més, que la coreografia d’accions no sigui excessiva, com hem vist en altres casos de propostes similars. En aquesta ocasió, hi ha espai per l’emotivitat de les paraules nues que fan sortir a l’espectador satisfet del teatre, tot i el seu final agosaradament anticlimàtic.
Enllaç copiat!