Aquest espectacle ha format part del fòrum de debat artístic i social “DONES LLIURES“, un fòrum creat per donar veu als evidents greuges que provoquen a les dones, les barreres imposades a la nostra societat per raó de sexe.
CLÀSSICS DESGENERATS ha nascut arran d’una pregunta essencial: “què hauria passat si els personatges clàssics haguessin estat dones?“. Vuit dramaturgues i directores han “reescrit” vuit textos del nostre patrimoni cultural alliberant-los de les connotacions de gènere.
Una mirada femenina de deu minuts sobre un clàssic … deu ni do la proposta ….. I Cristina Clemente va agafar les regnes de coordinació de les vuit lectures dramatitzades estructurades en dues sessions.
Per un tema d’agenda nosaltres només hem pogut veure la segona d’aquestes sessions amb només quatre de les lectures.
– DELICADA (3 cargols) – a partir de La guerra dels mons d’H. G. Wells dramatúrgia i direcció Marta Buchaca
intèrprets Laura Conejero i Josep Julien
Una reconducció del text per parlar del masclisme en l’àmbit laboral i ho concreta en el món de la publicitat. Un home i una dona, creatius publicistes tots dos, parlen d’un anunci de compreses. La idea creiem que és encertada i les interpretacions ens han agradat força.
————————————
– L’ÚLTIMA PÀGINA (2 cargols + 1 cargolí) – a partir de Macbeth de William Shakespeare dramatúrgia i direcció Marilia Samper
intèrprets Jordi Andújar i Ester Cort
En aquesta proposta Marilia Samper vol que Lady Macbeth mori heroicament abans del punt final de la novel·la. Reivindica l’autoria de tots els fets ocorreguts i vol ser reconeguda per la història com la dolenta del drama. No hem connectat gaire amb la proposta.
————————————
– KILL AGAMMÈMNON (1 cargol + 1 cargolí) – a partir d’Electra de Sòfocles dramatúrgia i direcció Carla Rovira
intèrprets Sílvia Albert i Violeta Vigna
Carla Rovira ens presenta dues dones que busquen invertir els papers per convertir-nos en justicieres que han de matar els homes que maten o violen dones. Amb destrals amenaçants sobre l’espatlla ens fan qüestionar la legitimitat d’aquesta particular justícia.
Hem de dir que de les quatre propostes que hem vist, ha estat per nosaltres la més fluixeta especialment per la dramatúrgia, però també per la interpretació poc creïble, sempre al nostre entendre, de Sílvia Albert.
————————————
LISÍSTRATA (4 cargols) – a partir de la peça d’Aristòfanes dramatúrgia i direcció Lali Àlvarez
intèrpret Clara Garcés
En aquest cas l’autora (a la que per cert teníem al costat a les grades) discuteix amb la seva pròpia creació, una protagonista que s’enfronta a ella i li qüestiona la participació en un cicle com aquest i la inutilitat de convocar la vaga d’espectadores que la Lali Àlvarez proposa en el seu text. Una proposta participativa on les dones vam acabar jurant que no tornaríem al teatre fins que la igualtat d’oportunitats per raó de gènere no fos un fet.
Hem de dir que és la proposta més imaginativa i que ens va agradar més de les quatre que hem pogut veure.
————————————
Unes lectures que tenen molt de micro teatre i on les autores intenten en els deu minuts dels quals disposen, posar davant dels ulls del públic, els problemes que afecten el col·lectiu femení en la societat actual, i que cal fer alguna cosa si volem que canviï.
Per poder veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ