Amb el pas dels anys la innocència i la capacitat de sorprendre’s va minvant. Algunes persones, fins i tot, creuen que no és important mantenir una ínfima part del/ de la infant que van ser. Però s’equivoquen.
El Cirque du Soleil ha renovat aquell que, segurament, és el seu espectacle més icònic perquè les noves generacions el descobreixin i qui ja el coneixia torni a gaudir-lo. La història té tots elements de fantasia que es puguin desitjar: el cor d’un regne ha perdut al seu rei i Alegria és testimoni de la lluita de poder entre el vell ordre i un moviment jove que anhela esperança i renovació.
La música, l’elegància i les acrobàcies dels i de les integrants de la companyia impregnen tot l’espectacle. Una meravella que deixa la boca cada vegada més oberta i permet pensar a l’espectadora que tot és possible.
La història és narrada de manera senzilla amb cada moviment i interacció entre els artistes que pugen a l’escenari. El diàleg no és necessari, les poques paraules que surten de les boques dels clowns, moltes d’elles intel·ligibles, són un so més que forma part d’una estructura ben acoblada.
És increïble com els artistes que formen part de l’espectacle, els i les acròbates que volen elaborant figures inimaginables o els i les gimnastes amb moviments impossibles, projecten una emoció indescriptible, fent fàcils les tasques més complicades. El treball que hi ha al darrera de cada salt o moviment de hula-hoop s’intueix intens, dedicat i apassionat. I aquesta flama que mou als i a les protagonistes de tanta excel·lència es contagia a cada butaca de la carpa.
Tot això, ho arrodoneix la música en directe i les magnífiques veus de Sarah Manesse i Cassia Raquel, que embolcallen un espectacle ple de màgia i somnis que permet a tot el públic oblidar-se de les seves vides per deixar-se emportar per l’alegria i la il·lusió.