La metàfora per descriure la realitat de l’ésser humà

La conquista de lo inútil és una proposta escènica molt difícil de classificar en una sola branca de les Arts Escèniques. Està plena de sorpreses i fins i tot algun ensurt que no seria lògic explicar en aquesta crònica. Un espectacle que respecta en el que fa a la paraula està expressat en llengua castellana, amb 3 intèrprets a escena i un parell de convidats al final de l’espectacle.

Teatre de l’absurd, de text, còmic, polític… una performance? Doncs de tot una mica; per començar dos dels tres actors interpreten a «ombres» de personatges que ja no estan entre nosaltres (Jorge Luis Borges i Virginia Wolf), i que ens fan petar de riure amb les seves ocurrències durant bona part de l’espectacle, disfressats totalment de negre, incloent-hi el seu rostre que en cap cas veiem.

Després d’una primera part molt i molt potent i divertida, segons la nostra opinió, fa una sobtada davallada d’intensitat que ens va fer perdre força l’interès del seu inici, quan precisament tot el que veiem a escena pren un caire més seriós, per remuntar novament en un fi de festa espectacular.

Malgrat que sembla un espectacle molt improvisat, ens van informar a la roda de premsa, que tot està mil·limètricament dissenyat i escrit per seguir un guió establert, encara que estan oberts a improvisacions puntuals, com vaig poder comprovar personalment en trencar-se la quarta paret i estar assegut a la primera fila. Humor de l’absurd, intel·ligent i gens barroer, escenografia barroca caòtica i canviant, text, mim, projeccions, ombres xineses, dansa, música en directe i moltíssimes coses més que cal viure-les en directe.

Si voleu llegir la nostra valoració sencera, només heu de clicar AQUÍ