Tot el que necessites per anar al teatre

Anna: No puc explicar quasi res…

Anna
12/11/2017

… Perquè qualsevol cosa seria un avançament, i per això a Barcelona ja tenim al Bob Espòiler. Sí puc dir que només d’entrar a l’Àtic 22 ens submergim en unes golfes plenes de roba estesa i això ja ens situa una pila d’anys enrere, i allà hi trobem una noia que va plegant la que ja està eixuta. El seu vestit també ens transporta cap als anys cinquanta, i de sobte es veu reflectida davant un mirall, i la noia del mirall en surt i comencen a parlar com dues adolescents que es van coneixent, descobrint-se l’una a l’altra i juguen al vell joc d’endevinar alguna cosa amagada a les golfes: jo pregunto i tu només pots respondre sí o no i no s’hi val a rendir-se. I així anem descobrint coses que van passar, o potser no, o que alguna es va imaginar, o potser les dues… Puc dir que és que és una peça molt treballada on van aflorant velles històries, com si anéssim traient capes de la ceba del subconscient.

Ann Perelló i Lucia Torres han estat molt bé en els seus paper dirigides pel propi Marc Torrecillas, l’autor. Callo perquè encara se m’escaparien coses que val més no desvetllar.

 

 

 

 

Crítica completa »    http://bit.ly/2AyuWhl

← Tornar a Anna