Tot el que necessites per anar al teatre

Cels: Una perla en tensió a la Biblioteca

Cels
10/07/2014

Wajdi Mouawad comença a ser un dels noms habituals de la cartellera barcelonina i no només com a dramaturg, sinó també com a actor i director, papers que va excercir en la seva visita fa uns mesos amb la seva obra “Seuls”. En aquesta ocasió, l’autor ha vestit la seva peça d’un gènere amb un enfocament altament comercial, com és el thriller, però conservant el seu estil característic i aprofundint àmpliament en temes com la identitat personal o la bellesa. Així doncs, aquesta doble vessant farà que es puguin apropar a l’obra tant espectadors amb pretensions més comercials, com els que busquen aprofundir més. Tot i això, precisament aquesta barreja pot provocar l’efecte contrari, es a dir, allunyar als que buscaven un Mouawad en estat pur. Personalment, crec que l’enfocament adoptat pel dramaturg és totalment vàl·lid i enriquidor, ja que la fusió de diferents tipus d’elements és part de la creació i convé no estancar-se per tal de descobrir nous terrenys, explorar i obrir noves portes.

En la seva posada en escena, Oriol Broggi ens ha tornat a demostrar que és tot un mestre de la creació d’ambients i de la direcció d’actors, aconseguint traslladar a l’espectador la gran tensió que desprenen les escenes de Mouawad. Això ho aconsegueix amb una eficient i encertada utilització dels audiovisuals, els intèrprets, la música i d’un tempo molt marcat. A més, també destaca la creació de l’espai escènic, el qual està dissenyat de manera totalmente funcional i gens gratuïta, comptant amb una disposició de públic envolvent, la qual endinsa encara més l’espectador dins l’obra.

Cal dir que Mouawad no ens dóna tot mastegat i que algunes reflexions de l’obra requereixen, per a la seva total comprensió, un treball extra per part de l’espectador. De fet, això no s’ha de contemplar com una cosa negativa, ja que aquest esforç opcional no impedeix que hagi una comprensió general de l’obra. Així, diferents tipus d’espectadors poden gaudir de la mateixa obra, agafant els elements que més li poden interessar.

Finalment, vull aclarir que malgrat atorgar-li la màxima puntuació, reconec que no és una obra perfecta (alguna ho és realment?), però sí considero que és una peça imprescindible per als amants del teatre. Així doncs, independentment de les valoracions personals que cada espectador pugui fer, sense cap mena de dubte qui vagi a la Biblioteca de Catalunya podrá gaudir d’una magistral posada en escena i d’un text suggerent.

← Tornar a Cels