Tot el que necessites per anar al teatre

Carrie, el musical: Un musical terroríficament atractiu

Carrie, el musical
17/01/2019

Hi ha una tríada creativa que em té guanyat de fa temps: Ferran Guiu a la direcció, Marc Gómez a l’adaptació i Joan Comaposada a la direcció musical. No només dominen el musical mal anomenat de petit o mig format, sinó que la qualitat interpretativa, musical, de lletres, propostes originals, poc vistes, la cura artesanal i passió, a mi sempre m’ha arribat i he repetit i repetit (Dies Normals, Tell me on a Sunday…). Ara assoleixen una altra vegada un altíssim nivell i interès amb Carrie, musical basat en la novel·la de Stephen King que ja va tenir adaptació cinematogràfica. El musical amb llibret de Lawrence D. Cohen, lletres de Dean Pitchford (Fame) i  música de Michael Gore (perfecte cognom) va ser un dels fracassos més sonats de Broadway a finals dels 80 fins que el van refer i recuperar ja als 2000. I quina sort.

Una adolescent és víctima tant del bullying a l’institut com d’una mare fanàtica, dos mons allunyadíssims plens d’odi i por amb ella al mig, perduda, vulnerable pels dos fronts, la famosa escena del bany de sang, la telecinesi (ràbia i dolor acumulats) i la venjança tràgica.

Repartiment molt jove i solvent, amb el luxe de tenir 2 Carrie i 2 mares: Georgia Stewart i Raquel Jezequel (Nit de musicals), i Muntsa Rius i Anna Valldeneu. La sorpresa ve que un espera una obra de por i troba molt més. No només el bullying, sinó el dolor de la víctima, l’estupidesa amiga de la ignorància, el rebuig, la dificultat d’encaixar, la generositat, el penediment, el fanatisme. Carrie ofereix peces i situacions tendres i d’altres viscerals, amb moments corals ben coreografiats i d’altres íntims. El dia que jo hi vaig anar actuava la Georgia, tot un descobriment, amb una potència, i control, vocals admirables i pel que he vist de la Raquel, la qualitat també està més que garantida.

La música és potent i d’aquella que t’enganxa tan ràpidament que creus que ja coneixies. Poquíssims elements d’escenografia i il·luminació molt protagonista

En resum: una altra de les propostes musicals de qualitat que ens presenta aquest equip creatiu i el Gaudí (algunes han tingut vida a altres sales com Sugar o El despertar de la primavera), atraient i formant públic jove, amb pocs mitjans, algun petit problema de so (el preu a pagar per gaudir de música en directe), creativitat i talent.

← Tornar a Carrie, el musical