Carrie és un títol conegut per gairebé tothom, ja sigui per haver llegit la novel·la de Stephen King, haver vist la pel·lícula dels anys 70 (o el remake més recent del 2013) o simplement pel propi coneixement popular. Així, en plena moda d’adaptacions musicals de películ·les i de llibres coneguts com atractiu comercial, ens trobem que ja fa trenta anys que es va portar als escenaris de Broadway aquesta història. Si bé, d’entrada pot semblar estrany que es fes un musical d’aquest thriller de terror, no ho és tant quan observem la profunditat que ofereixen els personatges i la història, en especial la seva protagonista. D’aquesta manera, trobem una narrativa ben adaptada per a un escenari i un grapat de bones cançons originals que porten la trama de forma molt efectiva, alhora que s’aconsegueix crear una atmosfera idònia recolçada per la bona direcció de Ferran Guiu, la qual acaba d’arrodonir-la. En aquest sentit, el director sap aprofitar bé l’espai, creant l’atmosfera adequada i dotant de ritme al musical, juntament amb una bona direcció d’actors.
D’altra banda, malgrat que la proposta és realment bona i està ben executada, és una llàstima que la sonoritat de la sala faci que en alguns moments la lletra no s’entengui del tot i que no es pugui gaudir al cent per cent de la proposta. No obstant, val molt la pena apropar-se a veure l’obra, ja que es pot gaudir d’un excel·lent musical de petit format fet amb molta professionalitat i de la proximitat-immersió pròpia del teatre Gaudí que compta amb un bon i nombrós repartiment que sovint és difícil de veure en els grans muntatges de la nostra ciutat. Per últim, cal dir que s’agraeix molt que musicals com aquest, que triomfen a la cartellera de Broadway i de l’off-Broadway, ens vagin arribant encara que sigui a poc a poc, especialment per estar realitzats d’una manera tan brillant i per la valentia de fer-los amb els riscos que s’assumeixen.