Tot el que necessites per anar al teatre

Caïm i Abel: La immigració és imparable; és absurd posar-li barreres

Caïm i Abel
16/07/2016

En Marc Artigau i Queralt ha escrit un text preciós que a més a més ha tingut la sort de poder dirigir ell mateix, en aquest espai màgic, que a nosaltres ens agrada tant, malgrat les seves conegudes deficiències, com una sonoritat no massa reeixida i la incomoditat de les seves cadires. Un text que ens parla de les nostres pors al que és diferent, a les cultures que no són les nostres, a la immigració que vulguem o no, és imparable, a la qual és absurd posar-li barreres.

Caïm i Abel al contrari de la història de l’Antic testament, no són germans i pertanyen a mons diferents; però les seves vides s’entrecreuen i malauradament un acabarà matant a l’altre, segurament sense voler i en defensa pròpia, per tal de poder trepitjar i viure en aquesta part de món, a Europa on els han dit que es viu molt millor. Dues famílies, dues generacions, dues cultures diferents molt properes físicament, però molt allunyades en gairebé tot i que nosaltres els europeus preferim ignorar, tot defensant els nostres privilegis, rebutjant la immigració de forma brutal, mentre se’ns omple la boca de paraules buides, com drets humans, justícia, llibertat i democràcia.

Més de tres hores de bon teatre i molt ben construït, que se’ns han fet curtes, on les dues històries principals s’entrecreuen moltes vegades i a vegades no som ni tan sols conscients, fins al desenllaç definitiu de la representació.

És realment extraordinari el treball d’entrecreuament de personatges d’un argument que a primera vista sembla força senzill, però que utilitza potser més de 15 personatges, que són interpretats solament per 6 actors; aquest fet i el pas del temps endavant i enrere, a través de dues generacions, molt possiblement pot provocar que una part del públic se’n pugui fer un embolic fàcilment i desconnecti.

Totes les actuacions dels 6 actors, sense excepció, ens han agradat moltíssim, malgrat que hem de destacar les de Marc Rodríguez, Lluís Villanueva i Jordi Figueres.

Una proposta teatral, que considerem una de les millors que hem vist aquesta temporada. Molt i molt recomanable.

Si voleu llegir la nostra valoració sencera, nomès heu de clicar AQUÍ

← Tornar a Caïm i Abel