Viral, like, post, tuït… aquestes paraules son més que conegudes per tothom a aquestes alçades. Les xarxes socials i tot el món virtual s’han expandit com una taca d’oli en qüestió de pocs anys. Son una finestra per la comunicació, la creació de comunitat, altaveu de veus oprimides, però també una arma de doble fil on es pot causar el bé i molt mal.
Unes amigues queden per anar a una manifestació en contra de la sentència d’un cas de violació. Durant aquesta protesta es produeix un fet que provoca que Abi, una d’elles, faci un al·legat feminista i de condemna al succés al seu bloc. El text que no havien de veure més que quatre persones comptades, acaba compartint-se per tot arreu i l’Abi es converteix en una figura pública. No tot serà tan positiu.
Amb una temàtica molt actual, el text de Molly Taylor incideix en la rapidesa de la creació i defenestració de mites populars a través de les xarxes d’una manera concisa, intensa i directa, amb un ritme incessant i un llenguatge que arriba a totes les generacions. El relat de la història, en forma de repàs d’actes passats, intriga al públic que no sap des d’on s’està fent la vista enrere. Descobreix a poc a poc els detalls que conformen el moment actual i va desgranant emocions i actituds humanes que no poden ser jutjades fàcilment.
En una escenografia minimalista i efectiva, el repartiment va navegant per la narració en el temps i l’espai, fent-se servir dels pocs elements necessaris per exposar la història. La connexió entre les i els intèrprets extrapola una amistat real, amb les picabaralles pròpies i el rancor que es pot anar establint entre les persones.
L’entrega dels personatges i la vivència col·lectiva del públic de pensar que potser, en algun moment, s’ha format part d’alguna de les situacions que es veuen a l’escenari pot fer sentir incòmode, però al mateix temps ajuda a tenir consciència de les conseqüències de cada acte.
El desenvolupament de la producció és interessant i necessari, però al mateix temps queda diluït el missatge que es vol transmetre. Es recullen moltes idees i pensaments de manera dispersa sense arribar a conformar-se un relat tant potent com podria haver estat.