Un dels formats interessants que ens ofereix el panorama humorístic barceloní són els Bumping Mics. Aquesta iniciativa mensual del Comedy Gold, liderada pel jove –però veterà de l’stand up– i divertidíssim Albert Floyd, copia sense amagar-se’n un espectacle improvisat que els còmics Jeff Ross i Dave Atell fa anys que representen als Estats Units, i que fins i tot té un especial a Netflix.
El show és senzill: dos còmics en escena s’expliquen la setmana i van entrevistant a la gent que els ha vingut a veure. Com en l’alta costura, on els vestits es confeccionen sobre el cos del client o clienta per les millors mans professionals, aquest espectacle s’anirà cosint amb el material que es genera en rigorós directe. Hauran de treure el màxim d’acudits possibles, i quan ells considerin que n’han fet un de bo, faran xocar els dos micròfons (d’aquí la literalitat del nom, que traduït de l’anglès significa ‘micros que xoquen’). No cal que la gent rigui, només ells han de considerar que un acudit és bo per donar-se el premi.
El company d’escena de l’Albert no pot ser millor: Tomàs Fuentes. Amb poc més de trenta anys ja és un còmic amb una trajectòria inabastable en qualsevol format de currículum, però per si no el coneixeu, només us diré que ha escrit més de 1000 monòlegs per l’Andreu Buenafuente, gales dels Goya, centenars de guions per a La Competència (RAC1) i és un dels MC’s habitual als open mics i espectacles d’humor de la ciutat. L’ambient distès del Medi i la complicitat de Floyd i Fuentes a l’escenari assegura moltíssims moments de riure, que encara es veuen més intensificats quan es deixen acompanyar per diversos convidats del món de la comèdia i l’espectacle. A cada funció en venen dos o tres. Mel pura.