Al capdavant de la Fènix està en Felipe Cabezas, actor xilè establert a Barcelona. Format principalment en Commedia dell’Arte, defensa una programació de proximitat on el teatre de màscares sempre hi ha tingut una importància cabdal. Els seus darrers monòlegs (Inferno, L’última notte del cappitano, Houdini) barrejaven el monòleg íntim, la poètica la imatge, la màscara i el moviment, però amb Bruto fa un pas endavant en el llenguatge i s’atreveix amb un monòleg inspirat en Juli Cèsar de William Shakespeare (ni més, ni menys!).
Marco Junio Bruto Cepión, Bruto pels amics, va ser el polític i militar que va conspirar contra el dictador Juli Cèsar, a qui va acabar matant juntament amb d’altres senadors. La historia, ha titllat a Bruto de traïdor, malgrat haver actuat en defensa de la República romana per protegir un sistema més “democràtic” i treure l’immens poder que el César s’havia adjudicat. És llavors un traïdor de Roma?
Bruto està empresonat, però la seva consciencia és lliure. Ens parla immòbil, a una cel·la, però la seva ment vola pels records. El bon ús de la llum i dels audiovisuals ajuden a evocar-nos els diferents racons de l’ànima del protagonista. Pel fons de la temática, Bruto em va recordar al Juicio a una zorra de Miguel del Arco, que va presentar amb mestratge la Machi: un personatge històric calumniat justifica el seu punt de vista i obté una redempció d’un públic que els jutja dos mil·lennis més tard.
Text i proposta interessant que, amb unes funcions de rodatge, agafarà el ritme precís.