Tot el que necessites per anar al teatre

Wajdi Mouawad: Boscos: “La memòria de la sang”

Wajdi Mouawad: Boscos
24/04/2017

“Boscos” és l’última obra que faltava de veure a Barcelona i que tanca  la tetralogia “La sang de les promeses” del  dramaturg canadencolibanès Wajdi Mouawad.

“Boscos” juntament amb “Litoral”, “Incendis” i “Cels” és una obra contemporània que amb el temps esdevindran clàssics de la literatura universal.   

Tornem a estar davant d’un muntatge que t’enganxa des d’un bon començament. Boscos amaga una història terrible, èpica i tràgica. És una obra en la que s’ha d’estar molt atent per no perdre’n el fil, ja que l’acció transcorre per la vida de set generacions de dones, que va des del 1871 al 2006, d’Odette a Hélène, a Leonie, a Ludivine, a Sahara, a Luce, a Aimée i finalment a Loup, el personatge principal i fil conductor de tota la història, la que descobrirà tot un passat ple de misteris.

Tal com va dir l’Oriol Broggi (director de l’obra) “A vegades els arbres no ens deixen veure el bosc”. I es que la història que se’ns planteja en un principi, no és el que veiem en primer pla, sinó que, el que hi ha al seu darrera, és el que realment és important.

Penso que Boscos és un imprescindible per moltes raons. El text és extraordinari, profund, dur, colpidor, ple de metàfores i contradictòriament poètic.

Molts temes de l’obra i la biografia de Mouawad tornen a estar presents a Boscos, com la recerca de la identitat, l’incest, el càncer, la simbologia en els animals, la guerra, l’exili, l’amor, la importància de l’amistat, el fred, la família, la tragèdia, la violència, fets històrics contemporanis,…

La posada en escena torna al ús d’elements naturals com la terra, l’aigua, les fulles, el bosc,…

Sota la direcció d’ Oriol Broggi onze actors extraordinaris que ens han fet gaudir d’un treball interpretatiu d’alt nivell. Màrcia Cisteró, Cristina Genebat, Marissa Josa, , Xavi Ricart, Xavier Ripoll, Marc Rius, Carol Rovira, Xavi Ruano, i Sergi Torrecilla es desdoblen en més d’un personatge, Clara de Ramon (Loup) i Ramon Vila (Douglas Dupontel).

Pel que fa al vestuari d’Annita Ribera, la il·luminació de Pep Barcons, el so de Damien Bazin i els efectes especials són del tot imprescindibles per arrodonir aquest muntatge, ja que aconsegueixen dins l’espai escènic transportant-nos a l’època en que transcorre l’acció i mostrar-nos l’ambient del moment.

 

A Boscos Mouawad parla de nosaltres, de la nostra societat, de la humanitat, del mal i del dolor, però també parla d’esperança. Mouawad ens fa plantejar preguntes com …quins són els límits entre la nostra part animal i la racional, el perquè i quins són els orígens de la nostra història, i del perquè de les guerres i dels actes que esdevenen d’elles.

 

Només em resta que felicitar a l’Oriol Broggi i La Perla29 per la seva iniciativa d’acostar-nos a conèixer aquest gran autor. Jo de moment he gaudit de cada un dels seus muntatges, i aprofitant que ahir era la Diada de Sant Jordi m’he comprat el llibre “La sang de les promeses”.

 

Us animo a entrar dins del bosc i passejar entre els arbres, estic segura que tot i la duresa que trobareu pel camí, gaudireu força de la història que veureu i us fareu preguntes. Això sí, en el camí hi trobareu amor i odi, veritat i mentida, devastació i ressorgiment, sacrifici i esperança. Tot i així us recomano que hi aneu.

IMPRESCINDIBLE !!!

← Tornar a Wajdi Mouawad: Boscos