Tot el que necessites per anar al teatre

Blasted (Rebentats): Teatre incòmode, però necessari

Blasted (Rebentats)
16/01/2018

Com és possible l’existència de violència en el marc social i polític, avui en dia, dins una societat contemporània, aparentment civilitzada?

 

L’obra “Blasted”, escrita fa més de vint anys per la dramaturga anglesa Sarah Kane, va suposar un canvi dins l’escena anglesa. El seu realisme escènic sobrepassava els límits que hi havia establers fins aleshores. Un realisme visiblement impactant, tant per les fortes imatges teatrals que s’hi poden veure, com per la duresa i explicitat en els seus diàlegs.

Puc imaginar-me la reacció dels espectadors i el ressò mediàtic que deuria suposar quan es va representar per primera vegada (vint anys enrere), després de veure la reacció dels espectadors que seien  al meu costat, que tot just acabar la funció, van sortir per cames.

Certament “Blasted” no és una obra fàcil. És una obra incòmoda, directa, intensa, punyent, difícil de digerir, però del tot necessària.

 

La història està protagonitzada per tres personatges Ian, un periodista sensacionalista, interpretat per un dels actors més reconeguts de l’escena catalana, en Pere Arquillué ; Cate, la seva ex-amant, una noia d’uns vint-i-un anys interpretada per l’actriu Marta Ossó; i un soldat interpretat per l’actor Blai Juanet.

L’obra es divideix en dues part :una més realista i una segona més surrealista.

Les cortines que envolten l’escenografia (Sílvia Delagneau), amaguen dues realitats. Una bomba de morter esclata sobre una de les parets de l’habitació i la furada, de cop i volta l’espai que en un primer moment semblava estable es converteix en un lloc horrible, l’explosió situa ambdues realitats en un mateix pla.

 

Per mi el més important de l’obra no ha estat ni les interpretacions, ni el text, sinó en el que ens  diu l’autora i com ho diu; la seva valentia en mostrar, criticar i denunciar públicament i d’una manera molt realista, els grans problemes de la nostra societat. Fets tan desagradables com són l’abús de poder, les violacions o les conseqüències  devastadores que comporten les guerres.

“Blasted” ens parla de dolor, de patiment, de sang, de violència, de tristesa, d’horror, de desesperació, d’honestedat, de valentia, de tabús, de compassió, d’amor i d’esperança, i ho fa des d’una mirada directa sobre la monstruositat de l’ésser humà, i la supervivència de l’amor, dins un món implacablement cruel.

“Blasted” s’endinsa dins de la part més complexa de l’esperit humà i de la seva lluita contra la fam, la por i la bogeria. Però contràriament també ens mostra una part més esperançadora: la capacitat que te l’ésser humà per sobreviure dins els límits d’una situació devastadora, violenta i esfereïdora, com pot ser la guerra i tot el que ella comporta ( violacions, fam, …).

***/****

← Tornar a Blasted (Rebentats)