Blackface y otras vergüenzas
10/09/2019
Quin conta la història?

Entrem a la sala, ens asseiem a les butaques i… comença el viatge. Viatjarem en el temps, en l’espai, a interiors i exteriors, de la mà de persones, animals i d’altres…si, d’altres éssers i formats diversos.

Com a guies d’aquesta aventura tenim un bon grapat de personatges. Vertaderament la Silvia Albert Sopale desapareix per cedir l’espai a Tomasa, Sara Baartman, el negre de Banyoles i tants més que no desvetllaré. Tots i totes exemples del que ocasiona un abús de poder des del privilegi blanc.

És un viatge amb diverses estacions.  També podriem fer el símil amb un collage o una tela de patchwork, ja que és com una composició de retalls que conforma una mateixa realitat. Personatges molt diferents, amb registres molt diferents. Transitem de l’humor al drama, de la poesia a la vehemència més terrenal, de l’absurde al realisme. I aquest trànsit l’experimenta l’escenografia, el vestuari i fins i tot veiem afectada per aquesta voràgine a la mestressa de cerimònies.

A destacar la feinada de l’actriu en la interacció amb aquestes dues vessants, escenografia i vestuari ( especialment creatiu i ben jugat! molt bona feina també de la Gina Baldé), ja que està sola en escena, hi ha molts canvis i absolutament tots han sigut nets i acurats. No perd el ritme ni en aquestes interaccions ni en les transicions entre personatges, que són ràpides, directes, clares i de seguida ens situen.

Moviement, text, audiovisual, cançó…en una horeta llarga veiem l’ús d’infinitat de recursos, molt ben posats. Entre els personatges, les històries i tots els recursos utilitzats, potser l’únic que diria és que m’ha sigut un poc difícil arribar a tot en profunditat, però com a tast d’una realitat que han viscut i viuen moltes persones, des de diferents perspectives i moments històrics, dels quals segurament moltes persones del públic ignoravem fins aquest moment, està molt bé. Un tastet per després seguir tirant del fil, buscant nosaltres més sobre el que se’ns presenta sobre l’escenari.

Finalment destacar també l’enorme disponibilitat, capacitat de joc, espontaneïtat i frescor de la Silvia Albert Sopale, que demostra tenir moltíssimes tables i estar absolutament receptiva al que ocorre a la sala, integrar-ho sense problema si s’escau i interactuar amb el públic d’una manera amable, curosa i gens forçada, que ens fa estar i sentir presents en tot moment ( res de whatsap, instagram, facebook, twitter, gmail,… ). Final de trajecte, toca abandonar les butaques  i travessar de nou la porta cap a l’exterior, però com en tot viatge, alguna cosa ve amb nosaltres…

Tot el que necessites per anar al teatre

Blackface y otras vergüenzas

Blackface y otras vergüenzas

Blackface y otras vergüenzas és el segon espectacle de la companyia  «No es país para negras» la qual rep el nom del primer espectacle de Silvia Albert Sopale.

Blackface, és un monòleg còmic per força major.

El terme Blackface en anglès serveix per referir-se a les persones blanques que es pinten la cara de negre, generant una caricatura de la població negra. La pràctica neix en l’època de l’esclavitud als EUA, Espanya així com en un altre països.

Fotos
Valoració col·laboradors

Valoració espectadors
  • Josep Oliva Sasé
    12345

    Ahir vaig estar a La Fènix que ha inaugurat temporada amb aquest espectacle que forma part del Cicle ¨Dóna’m veu” i que ha escrit i interpreta Silvia Albert Sopale. D’aquesta actriu i activista defensora dels negres en general i en aquest cas dels afrodescendents, ja vam poder veure la temporada passada en aquesta mateixa sala, No es país para negras. En aquesta ocasió, de manera enginyosa, àgil i en alguns moments fins i tot divertida denúncia i destapa comentaris i costums que inconscientment o no, aquí a Espanya donem per naturals i fins i tot normalitzats. Fantàstica i irònica manera de fer-nos arribar la tradició carnavalesca de la negra Tomasa a Canàries o el fet del Negre de Banyoles. Emoció i pell de gallina quan narra la història de Sara Baartman, l’africana que a causa de la malformació que patia la van convertir en una atracció de circ. Tot i que com he dit té moments divertits, em quedo amb les moltes reflexions que el seu relat ofereix i que us animo a anar a veure-la ja que a les nostres mans està eradicar moltes de les barbaritats que fem. Fins al 22 de setembre.

    08/09/2019
Cal ser usuari de Teatre Barcelona
Uneix-te, és gratuït! Ja som més de 80.000

Ja estàs registrat?

He oblidat la contrasenya

Crear usuari

Información básica sobre protección de datos: Responsable: Escenes i Publics, SL. Finalidad: desarrollar su actividad comercial, cumplir las contrataciones realizadas por los usuarios y remitir comunicaciones comerciales personalizadas en base a un perfilado a los usuarios (en caso que nos autoricen a ello). Legitimación: Consentimiento del interesado. Destinatarios: Escenes i Publics, SL y proveedores legitimados externos. Derechos: Acceder, rectificar y suprimir los datos, así como otros derechos como se explica en la información adicional. También se puede instar reclamación ante la agpd.es.