Tot el que necessites per anar al teatre

Bellesa, bellesa. Un cabaret deformat: Els manca una direcció artística

Bellesa, bellesa. Un cabaret deformat
28/05/2018

Tot i que l’espectacle té un inici força impactant, on les cinc actrius i un actor desfilen nus o gairebé, davant nostre, en el que sembla un concurs de bellesa, de seguida es converteix en un seguit de petites escenes amb un fil conductor que intenta criticar els paràmetres que transmet la societat de consum, perquè les seguim fil per randa, per tal d’aconseguir un cos el més acceptable possible per poder “lligar” ràpidament i quantes més vegades millor.

Entenem que han treballat plegats en el que vol ser una creació col·lectiva, amb tota la il·lusió del món, intentant fer riure als espectadors, amb esquetxos curts i que abasten diferents temes relacionats amb el culte al cos, però creiem que els manca la figura d’un dramaturg que doni al seu conjunt la coherència per convertir-se en un espectacle que pagui la pena veure…. i sobretot es nota especialment la falta d’una direcció per obtenir una visió exterior i uns bons resultats.

El principal problema que veiem en aquest treball, és la manca de coherència del discurs del conjunt dels esquetxos, en voler fer riure amb situacions on la dona es veu abocada a fer determinats actes inversemblants per estar més “bella” (pixats de la parella a la cara, baves de cargol, veure aigua amb unes gotetes de Fairy, entre moltes altres) i a la vegada voler fer una crítica seriosa de les actituds masclistes de la societat, principalment vers al sexe femení, però també vers els homes sospitosament massa sensibles.

Creiem que el resultat ha estat un espectacle profundament “masclista”, quan estem segurs que el que pretenien era tot just el contrari.

Tampoc entenem que pinta dins d’aquest espectacle, l’escena on les cinc actrius, ens volen donar una classe magistral de com els homes les hem de fer el cunnilingus … com hem de xuclar, fregar, llepar amb la boca o amb la llengua, la vulva, la vagina i el clítoris, …. ni tampoc l’escena on l’actor explica com s’ha de fer una bona “mamada”.

No ho trobem simplement coherent dins d’aquest l’espectacle i en cap cas ens escandalitza, perquè possiblement per més edat podem tenir més experiència en aquestes pràctiques sexuals. Simplement el veiem com un afegitó innecessari a l’espectacle, per voler donar una pàtina de “modernitat” al tema més vell del món.

Com veieu, aquesta vegada no hem connectat gairebé gens amb la proposta, malgrat que valorem molt positivament el treball d’interpretació dels sis actors.

Per veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ

 

← Tornar a Bellesa, bellesa. Un cabaret deformat