Baró d’Evel ens havia delectat fins ara amb uns espectacles d’esperit naïf i d’estètica preciosista i aclaparadorament poètica. Amb aquest darrer muntatge, coproduït internacionalment i estrenat ja a festivals com el d’Avinyó o el Grec, va un pas més enllà i ens presenta una furiosa i catàrtica performance que comença com a denúncia climàtica i acaba amb un poderós al·legat antifeixista. Una obra que enceta un tríptic sobre la identitat de cadascú de nosaltres enmig d’un món convuls i embogit. Una peça que tot i no ser rodona té moments que aclaparen, engresquen i fins i tot posen la pell de gallina.
Els recursos utilitzats pel grup són una mica els de sempre, però segurament amplificats i engruixits. Hi tenim circ, música i dansa, però també clown i teatre d’objectes. Aquest cop els veiem treballar amb argila, una metàfora d’allò que és terrenal i de mida humana envers tot allò que s’escapa al nostre control. A partir d’aquí, un joc continu amb els elements escenogràfics, que tant simulen una muntanya com un mar ferotge. Un mar que escup persones i plàstics en una mena de missatge apocalíptic que esfereeix.
És cert que hi ha escenes que s’allarguen en excés, que hi ha una certa repetició dels missatges centrals i que la segona part sembla una mica erràtica i poc decidida a l’hora de posar punt i final. De totes formes, no es pot obviar que malgrat petites imprecisions Qui som? convenç pel seu poder emocional i per la manera que té el grup de comunicar-se amb el públic.