Ja fa uns anys que la segueixo i sempre m’agrada veure els espectacles de la Marta Carrasco, no et deixen indiferent i et submergeixen en un món visual i poètic, creant moments delirants i amb musiques que entren directes en vena. Aquesta vegada m’ha sorprès agradablement la interacció amb el públic, veure i escoltar un jardí ple de paraules amb les flors més belles utilitzades pels grans poetes i creadors, commovedora la història de la papallona i sorprenent com balla el cos d’una Kahlo-Carrasco deslliurant-se dels lligams fins assolir la llibertat, després de veure com s’ho passen de bé ballant-interpretant, és un plaer sortir amb energia positiva, us puc garantir que no hi ha res de mesquí en la dansa de Marta Carrasco.
Enllaç copiat!