Els objectes quotidians que ens acompanyen a primera hora del matí a la taula, tot esmorzant, ens conviden a reflexionar sobre les nostres batalles interiors a aquest espectacle de Jordi Bertran.
SINOPSI
L’Elena, una preciosa sucrera de plata, es percep a ella mateixa com una andròmina inflada i oxidada, té un marit que la maltracta. Té diabetis i treballa a una pastisseria empolsant sucre fins que una retalla-da de personal la deixa a l’atur. Té un marcat sobrepès que no només colpeja insistentment la seva salut, sinó que, a més, fa impossible qualsevol intent per millorar la seva autoestima.
Sense feina, sense salut, sense bellesa, sense amor, sense ganes de continuar endavant…
Podrà l’Elena deixar de culpar al marit, a l’enfermetat, al sucre, a la crisis econòmica? Deixarà de creure i començarà a crear la salut, la felicitat i l’amor per ella mateixa?
JOSEP OLIVA SASÉ
Ahir a la Sala Fènix vaig estar veient aquest espectacle, el segon dels tres que presenten tot commemorant els 40 anys de treball de Jordi Bertran i ho fan amb aquesta peça de teatre d’objectes. Ens parla d’Elena una sucrera amb sobrepès, amb l’autoestima per terra i amb problemes de salut i en el seu matrimoni i ho fa amb tota mena d’estris, dolços, caramels etc. que es transformen en personatges als quals donen vida els titellaires Dalí M. Blanch i Nelo Sebastiàn. Un espectacle diferent i curiós de veure. Aquesta setmana es podrà veure Poemes visuals, i la següent reposen Antologia que va ser amb la qual es va iniciar el cicle.
09/10/2017